07/08/2015

El somni

1 min

Barcelona havia somiat, en algun moment dels inicis de la Transició, ser capital cultural de la jove democràcia espanyola. Un somni maragallià que Pujol no va veure mai del tot bé i que a Madrid no els va fer perdre la son. Mai es van creure, no ja els equipaments nacionals catalans, sinó ni tan sols les institucions amb vocació de marcar la contemporaneïtat, com el CCCB o el Macba. Amb els anys, però, a base de pragmatisme català i condescendència ministerial, es van anar pactant uns mínims de supervivència per als grans equipaments barcelonins alhora que la capital de debò agafava avantatge per totes bandes: ARCO, Museu Reina Sofia, Teatro Real... I els últims temps, amb la crisi, l’Estat s’ha tret la màscara per deixar clar que la cultura d’estat es fa a Madrid. El somni s’ha convertit en malson. La cultura catalana s’ha quedat sense estat.

stats