La selectivitat i el suspens en democràcia
ELS EXAMINADORS de la prova d'història de la selectivitat tenen bon olfacte periodístic: catalanisme i nazisme. Ahir els estudiants van haver de comentar un fragment de La tradició catalana (1892), del bisbe Torres i Bages, i la foto de Hitler i Franco a Hendaia del 23 d'octubre del 1940. Ara que s'ha posat de moda l'exercici insidiós de buscar paral·lelismes entre catalanisme i nazisme, és una tria oportuna. I diria que prou fàcil per als examinats. En canvi, no em sembla que alguns ínclits personatges com els senyors Monago, Tertsch o Bono se'n sortissin. I no exactament per falta de coneixements, sinó per la temptació de fer rocambolescos lligams ideològics amb la barroera pretensió de criminalitzar una opció democràtica. El catalanisme s'assembla tant al nazisme com un ou a una castanya. Res de res. Ni a esquerra ni a dreta hi trobaran cap parentiu. Cambó i molta gent d'ordre van col·laborar amb Franco com a reacció a la revolució anarquista, però no van combregar amb el nacionalcatolicisme, i menys amb el falangisme feixista. Com demostra la foto de l'examen, no es pot dir el mateix de la dreta espanyola. Per cert, per reblar el clau, al costat dels dos sanguinaris dictadors s'hi hauria pogut afegir una pregunta sobre la División Azul, amb dedicatòria a Llanos de Luna.
La selectivitat s'ha de passar un cop a la vida, però la democràcia és un examen constant, i entre nosaltres n'hi ha massa que no donen la talla. Com és que ningú no els regala un merescut suspens?
