Publicitat
Publicitat

La recerca es fa en bicicleta

Catalunya va bé en recerca. Tot i la crisi, en aquest país s’ha creat un entorn de talent

Catalunya va bé en recerca. Tot i la crisi, en aquest país s’ha creat un entorn de talent. Segur que es pot anar més enllà, avançar més en la transferència de coneixements i alhora fer més recerca pura: una cosa no hauria de ser incompatible amb l’altra. Segur que s’hi poden abocar més recursos públics i privats. Segur que amb un estat a favor aniríem més ràpid i més enllà. Però deunidó, com s’ha avançat.

I ara us preguntareu: ¿i la bicicleta del títol, què hi té a veure amb això? Per dir-ho fàcil, les ciutats on es fa més i millor recerca acostumen a ser llocs on molta gent va en bici. No tinc dades empíriques i, per tant, ara mateix aquesta no és una afirmació científica. És una intuïció sobre la qual algun científic social hauria de fer-hi recerca. A l’espera que algú s’hi posi, m’agrada recordar Marie i Pierre Curie, ciclistes apassionats: quan no eren al laboratori passejaven sobre dues rodes. I us convido a pensar en la vostra ciutat universitària preferida: la meva és Cambridge, però podria ser Oxford, Boston, Bruges... Penseu també en Silicon Valley. En tots aquests llocs la bicicleta és un mitjà omnipresent, sinònim de qualitat de vida, un element més d’ecosistemes pensats per pensar. Acostumen a ser ciutats petites o mitjanes, amb centres històrics pacificats, amb espais verds, ordenades i amb turistes (no molts). Tenen una intensa activitat tant cultural com esportiva ( mens sana in corpore sano ). No són ciutats avorrides, però sí tranquil·les. La bicicleta hi encaixa a la perfecció: és un transport silenciós, saludable, barat, no contaminant i per a totes les edats (tret dels molt grans i els molt petits).

Tenim moltes ciutats catalanes que poden aspirar a aquest model urbà de coneixement, slow i sostenible. Girona o Vic en són bons exemples. També l’eix Sant Cugat-Bellaterra-Cerdanyola. I en una altra escala, Barcelona. És un model al qual hauríem de tendir. La Catalunya ciutat del futur ha de ser una xarxa de ciutats amables, amb una economia que tingui un dels seus motors en la generació de coneixement i pensament, on recerca i vida sana vagin de bracet, on el turisme hi vingui atret per un estil de vida que vagi més enllà de la bona cuina, el bon temps i les icones de Gaudí i el Barça. Hem de poder oferir un país de gent culta i cívica, que circula en bicicleta sense presses.

Ja ho sé que això sona a Noucentisme reciclat, a utopia d’estar per casa. Però puc afirmar que és un futur global possible i desitjable. L’aposta per la recerca i la bicicleta van de bracet i han de ser una bandera per transformar les nostres ciutats, la nostra manera de viure-hi. En el cas concret de Barcelona, no sé si la superilla és la solució. El que està clar és que cal donar més espai a vianants i ciclistes. El que s’ha fet a Ciutat Vella -i a nuclis d’altres barris històrics- les darreres dècades s’ha de fer extensible a l’Eixample i més enllà. Ens cal humanitzar la ciutat, abaixar el soroll, la pol·lució, la velocitat. Un bon mitjà per ajudar a aconseguir-ho és la bicicleta, al costat, esclar, de moltes altres mesures, començant pel projecte exposat a l’ARA per Jordi Carrió sobre la Ciutadella com a parc científic associat a la UPF.

Els darrers anys, a Barcelona, s’ha produït en paral·lel un doble esclat del turisme i la bicicleta que ha generat problemes. No ens atabalem. L’extensió de la bici és una gran notícia, tot i que cal endreçar-ne l’ús. Amb el turisme passa el mateix: sempre havíem volgut més visitants, però ara trobem que són massa, i ho són. Hi hem de posar ordre. En tot cas, bicis i turistes han vingut per quedar-se i ens poden ajudar a fer una Barcelona que, juntament amb les universitats i els centres de recerca, sigui un lloc per passejar-hi, per fer cultura i per innovar: un lloc millor per viure-hi.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF