Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Els quatre colors de Poblet

Mentre es covava la gran retallada a TV3, mentre la policia escorcollava la casa de la senyorassa Lagarde, mentre l'hiperactiu TSJC anul·lava la preferència del català a les diputacions de Lleida i Girona, o sigui, mentre el nostre terratrèmol diari de crisi, corrupció i anticatalanisme omplia les ones radiofòniques i s'infiltrava a les webs, a les xarxes socials i a les nostres vides, mentre tot això passava en el lluminós i primaveral matí d'ahir, al claustre del monestir ciscercenc de Poblet uns joves estudiants de jardineria posaven ordre als parterres, que segons m'informa el prior Lluc Torcal estan organitzats per reflectir les quatre dimensions de l'ésser humà. En un angle, un groc jove simbolitza el vessant anímic: la psicologia; en un altre, el vermell de foc reflecteix la nostra part corporal; la part espiritual és per a un blanc impur, tocat de llum, i la relacional s'emmiralla en el blau d'infinits tons.

Som cos, som caràcter, som esperit i som socials. Sobre aquests quatre pilars construïm la nostra estantissa i canviant identitat. És així a Reus, a Barcelona i a Ctesifont. També a Poblet, que no és un lloc reclòs, aliè als sorollosos daltabaixos de cada dia. Tot hi arriba, però amortit per l'actitud vital de la comunitat cistercenca. La pau que s'hi respira no surt d'un suposat aïllament, ve de la combinació harmònica dels quatre colors del claustre, dels jardins i el bosc, de les vinyes, de les estances gòtiques... Ve de dins de cadascun dels trenta-cinc monjos.

Als qui retallen TV3, a Christine Lagarde i als jutges del TSJC els recomano que reservin lloc a l'hostatgeria de Poblet. Que vagin al claustre i es repintin de colors. I després que sigui el que Déu vulgui.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF