23/12/2010

El Suprem obre una nova via d'aigua a la immersió

4 min
ERC, APM

BarcelonaEl Tribunal Suprem va aigualir ahir l'últim dia de classe a les escoles catalanes, la investidura d'avui del nou Govern de Catalunya i fins i tot l'alegria col·lectiva per la grossa de la Loteria de Nadal. Ho va fer amb una decisió que, a remolc de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de retallada de l'Estatut, suposa un pas més en el qüestionament del sistema d'immersió, el pilar de l'èxit integrador del món escolar, de la convivència lingüística al país i l'element clau per a la pervivència del català, com tot just fa dos dies reconeixia el recent nomenat director de la Real Academia Española, José Manuel Blecua, catedràtic emèrit de filologia espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona, ciutat on viu des de fa cinquanta anys.

Si el 26 d'octubre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, seguint el TC, suspenia cautelarment el reglament que donava ús preferent al català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida, ara el Suprem dispara de nou les alarmes de la pax lingüística catalana. La seva sentència insta la Generalitat a "adoptar les mesures que siguin necessàries per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada" pel Constitucional, que segons el Suprem, "considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català".

El Suprem, doncs, dicta a favor de tres recursos, apadrinats per la Convivència Cívica de Francisco Caja, per tal que "la llengua castellana sigui reintroduïda com a llengua vehicular de manera proporcional i equitativa en relació al català en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori".

La càrrega política de l'actuació del Suprem va irrompre ahir en escena en plena negociació per la investidura d'Artur Mas com a president. En cap cas va modificar el nou escenari de pacte sociovergent, però sí que va trencar la placidesa amb què el presidenciable està gestionant aquests dies la situació. Mentre el PP i Ciutadans celebraven la decisió judicial com un aval a les seves tesis a favor d'una escola bilingüe, els partits catalanistes oscil·laven entre posar el crit al cel -ho van fer ERC, SI i ICV- i mirar de treure ferro a la situació, cas de CiU i PSC, que van mostrar sintonia en tot, també respecte a la sentència del Suprem.

Minimitzant els efectes

Per les dues formacions majoritàries de l'arc parlamentari, l'actuació del Suprem entra dins de la deriva judicial espanyola dels darrers temps inaugurada pel TC, però creuen que els efectes poden quedar en poca cosa, només circumscrits als demandants individuals. Així ho van expressar tant el conseller d'Educació sortint, Ernest Maragall, com el portaveu parlamentari convergent, Oriol Pujol, que explícitament va indicar que no hi ha cap voluntat de modificar el marc lingüístic del sistema educatiu català.

Aquesta és la hipòtesi amb què treballa CiU de cara a la futura acció de govern, mentre enfoca la relació amb Madrid a partir de dos pilars irrenunciables: el pacte fiscal i el futur del català. Però no deixa de ser significatiu el mutisme que ahir es va produir a la capital de l'Estat respecte de l'assumpte, símptoma de la distància que avui dia separa el món polític madrileny del català.

Una distància que també resulta òbvia en el cas del Suprem. Segons informa Miquel Codolar des de Madrid, la sala que ha dictat la sentència està presidida per Ricardo Enríquez Sancho, membre de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), de caire conservador i majoritària a la professió. Entre altres assumptes, sota la seva presidència el Suprem va rebutjar al març que la federació basca de futbol pugui jugar a l'exterior. La sentència també està signada per un altre conservador, Santiago Martínez-Vares García, santanderí que va exercir a Sevilla 28 anys i que fins i tot ha estat president de l'APM. Va ser un dels candidats del PP al Consell General del Poder Judicial.

Hi ha dos magistrats considerats progressistes, especialment Celsa Pico, formada a Catalunya, i Segundo Menéndez Pérez. Aquest últim va ser el ponent, el 2008, d'una sentència del Suprem que rebutjava un recurs del Govern català i obligava la conselleria d'Educació a preguntar la llengua habitual de la família o dels tutors dels menors en la preinscripció escolar, i a tenir en compte aquesta elecció en l'educació posterior. Finalment, un altre membre de la sala és Enrique Lecumberri Martí, proper a CiU, que ha treballat a Catalunya i no se sap si forma part de cap associació.

Reacció cívica unitària

El món educatiu va respondre ahir de manera unànime amb un refús frontal a la intromissió del Suprem. Associacions de pares, sindicats i entitats pedagògiques i culturals van negar l'existència de cap conflicte lingüístic i van remarcar l'amplíssim consens al voltant de l'escola catalana, basada en la immersió en la llengua pròpia del país. "L'informe PISA evidencia que els estudiants a Catalunya tenen un nivell superior de coneixement i domini de les llengües que els de la resta de l'Estat espanyol", van declarar, en un comunicat conjunt, el Centre Unesco, Òmnium Cultural, el PEN Català, l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Linguapax, el CIEMEN, la Plataforma per la Llengua i la Federació de Renovació Pedagògica.

stats