05/08/2017

Qui hi surt perdent si no es fa l’1-O?

3 min

Si l’1-O no s’arriba a celebrar, si no hi ha referèndum, serà el final. Però potser més per a Espanya que per a Catalunya. Si no es fa, voldrà dir que el govern espanyol haurà activat mecanismes d’obstrucció més enllà del que és raonable, voldrà dir que s’haurà passat de la ratlla en la repressió del sobiranisme, que cal recordar-ho i repetir-ho: és un moviment molt majoritari a la societat catalana, que abasta un ampli ventall ideològic, i sobretot és absolutament pacífic i democràtic. Kale borroka catalana? Sisplau, home! No és un moviment ni radical ni violent, és la millor cara de la política, la de la gent que reclama un dret bàsic sense trencar ni un plat, al carrer i al Parlament. Està integrat per un munt de gent legal, gent de bé i com cal, milers de persones que simplement volen exercir el dret a decidir el futur polític de la seva comunitat, i que no entenen que la llei pugui anar en contra d’aquest dret. Gent que simplement demana votar. Com ho van fer el 9-N (2,3 milions de sufragis). De què se’ls vol fer culpables? Quin és el seu crim?

Si a aquesta gent, si a la majoria de catalans, se’ls impedeix votar l’1-O, creixerà el sentiment de greuge i maltractament, es farà més ampli i més sòlid el convenciment que no hi ha res a fer dins d’Espanya. Una vegada més, el nacionalisme espanyol haurà ensenyat la seva cara excloent, la seva incapacitat d’escotar la veu dels pobles, de pactar amb la seva realitat plural. Haurà mostrat la seva endèmica por a la llibertat. I, en conseqüència, entre el poble català, que té consciència històrica de ser una nació, l’independentisme s’enfortirà. Molts dels que avui creuen en el dret a decidir -les enquestes situen en més d’un 65% les persones disposades a votar l’1-O encara que sigui considerat il·legal-, però que en condicions normals d’un referèndum pactat votarien no, en cas de la prohibició de l’1-O tindrien més motius per decantar-se pel sí. L’esperança de transformar Espanya, entre els que encara la tenen, rebria una nova clatellada. Comuns i socialistes ho tindrien difícil.

Si s’aconsegueix avortar l’1-O, Catalunya en sortirà enfortida, i Espanya, debilitada. Aquest raonament no és cap joc de mans. M’estranya que ningú a Madrid l’hagi fet, ni que sigui com a possibilitat. I m’estranya sobretot que els catalans que volen continuar a Espanya no el plantegin a Madrid amb urgència, desesperadament. Com és que només s’apunten a menystenir l’1-O? ¿Que no ho veuen, que tard o d’hora això acabarà amb una votació? Al final no hi haurà més remei que comptar-nos. No m’agraden els símils bèl·lics, però si no hi ha referèndum, Espanya haurà guanyat una batalla i tanmateix estarà més a prop de perdre la guerra. Mentalment, Catalunya se n’haurà allunyat més.

Un frustrat 1-O donaria pas a un immediat nou cicle electoral. ¿Sincerament algú pensa que l’independentisme en sortiria debilitat? L’experiència diu el contrari. L’origen de tot és precisament la reacció a la retallada de l’Estatut. A cada cop, més fortalesa. Impedir l’1-O fàcilment podria donar un impuls extra a l’independentisme. Les imposicions no han fet sinó alimentar la raó democràtica del sobiranisme i de l’independentisme.

Entenc, doncs, el problema de Rajoy i Sánchez. Potser l’entenc millor que ells mateixos, que semblen ignorar una part d’aquest problema. Si permeten l’1-O, corren el perill que sigui un èxit, és a dir, que hi vagi a votar molta gent, i que guanyi el sí amb claredat. Això ho veuen clar i ho temen. Però si, com han decidit, intenten impedir-lo com sigui, es poden trobar amb un pròxim Parlament amb una majoria independentista encara més àmplia i més sòlida. Aparentment, això han decidit ignorar-ho. Perquè ja fa temps que van decidir ignorar la realitat catalana. Però la realitat, al final, sempre s’acaba imposant.

stats