PARLEM-NE
Efímers 17/04/2014

El discurs del senyor Marzouki

i
Ignasi Aragay
2 min

EL PERIODISTA BELGA Thierry Goorden m’insisteix que llegeixi el discurs que el president tunisià, Moncef Marzouki, va fer l’1 d’abril davant els diputats belgues. Va ser un parlament digne, una petició solemne de solidaritat. El país que va engegar les Primaveres Àrabs veu com la crisi es pot carregar la seva transició democràtica. El deute immens no els permet activar l’economia, ni fer carreteres, hospitals i escoles. Per això Marzouki, metge de formació, defensor dels drets humans durant dècades i intel·lectual ficat a polític, demana als belgues, i a través d’ells a la UE, que li permetin convertir el deute en projectes per al desenvolupament.

Des d’Europa, vam passar d’admirar i aplaudir les Primaveres Àrabs a desconfiar del seu substrat islamista radical. La primera reacció va ser ingènua i eufòrica, la segona és una manera fàcil de desentendre’ns-en. Marzouki segurament és la cara més amable i sòlida d’aquelles Primaveres. És un vell lluitador per la democràcia, per la igualtat d’homes i dones, per la justícia social. És un polític honorable que fa valer per a Tunísia una cosa semblant al que els catalans reclamem per a nosaltres. Si des d’aquí ens venem com un experiment per fer una Europa més democràtica i fidel a la voluntat popular, ell posa el seu país com a exemple al món àrab d’una transició controlada, consensuada, que fuig de la polarització entre laics i islamistes, i que aspira a establir un estat sense corrupció. També com nosaltres, està convençut que Europa l’ha d’escoltar.

Tant de bo se’n surti i ens en sortim. Tunísia i Catalunya tenen fortes relacions comercials. Ja era així a l’Edat Mitjana, quan Anselm Turmeda es va convertir a l’islamisme a Tunis i Ramon Llull va finir-hi els seus dies predicant el cristianisme. Avui ens agermana una altra fe: la democràcia.

stats