Publicitat
Publicitat

Amb el bo d'en Pere al Bon Pastor

Després del debat, m'esperava trobar un Pere Navarro com si ho hagués perdut tot, fins i tot la desesperança. I no. Senzillament, no. Va fent. També pensava que la gent, en veure'l, se n'apartarien: ja se sap com som de cruels amb els perdedors. Doncs tampoc. Ahir en Pere no va congregar masses, però sí alguna simpatia. Se'l veu prou bé: s'assembla a aquell pastor bregat que s'agafava les desgràcies pròpies amb resignació però quedava tocat amb les alienes. Tan tocat que, ves per on, a l'autocar de campanya ens confessa que al debat es va oblidar de preguntar a Mas pels suposats comptes a Suïssa: "Ho tenia apuntat, però me'n vaig descuidar. Era tot molt desordenat i l'Alícia..."

Bé, doncs, amb el bo d'en Pere arribem al barri del Bon Pastor, al carrer d'Arbeca. No, no baixem d'Arbeca. Venim del centre de Barcelona a veure quin ramat té en una barriada castigada per l'atur i les retallades, la de les cases barates de l'Exposició Internacional del 1929. Ja s'haurien d'haver enderrocat, però el Govern ha aparcat la llei de barris i l'Incasòl, la construcció dels pisos nous. A peu d'autocar ens reben alguns xais veterans i una pastoreta encantadora, la Noèlia Torres: 32 anys, somriure d'anunci, politòloga, calça botes de muntar a cavall, melena rossa. És del barri i va "la segona del segon full" a la llista del PSC (és a dir, la 47). La resta són jubilats joves i jubilats vells.

La més arriada és la Fina Soler, una iaiaflauta que al cap d'una estona dispara a en Pere: "No sé a qui votar". "I llavors què hi fas aquí?", li etziba l'Eduardo Climent. "M'heu convidat i dic el que penso", es defensa. Són quatre gats, tots es coneixen: la Fina és qui m'ha presentat la Noèlia. L'Eduardo, tot i que mai pensa deixar de votar els socialistes "per molt malament que ho facin", no és sectari: "Mira, aquí és ple de bicis abandonades del Bicing".

Quan en Pere fa el discurset, alerta que ve el llop de la dreta. Em fa pensar en la nova pel·lícula de Costa Gavras, El capital , en què apareix un Robin Hood del segle XXI que "roba als pobres per donar-ho als rics". S'estrena el dia 30. A partir de dilluns 26 em sembla que a en Pere li sobrarà temps. Sobre l'altre llop, el de la independència, avui silenci. Els que l'acompanyen -els capos barcelonins del PSC Carles Martí i Jordi Martí- m'expliquen que és un llop fals per distreure el ramat del Mas. Potser sí, però deunidó quin ramat! En canvi, el bo d'en Pere sembla haver perdut el seu, també al Bon Pastor. I això que no baixa d'Arbeca.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF