Publicitat
Publicitat

Vots i diplomàcia

Segles enrere la política depenia dels matrimonis entre famílies reials però modernament està en mans de la diplomàcia dels estats. De l’invent se’n diu relacions internacionals, recolza en la força militar i inclou interessos nacionals econòmics, lingüístics i territorials. Des de mitjans del segle XIX, als estats els han sortit competidors: d’una banda, les organitzacions no governamentals (ONG), que actuen amb mentalitat planetària, des del pacifisme i en defensa dels drets humans; de l’altra, les empreses globals, cada cop més fortes i autònomes. I amb tot, els estats encara marquen la pauta. Catalunya, que primer es va quedar sense monarques i després no va poder bastir un estat propi, ara vol pujar al tren de la història. Amb la força dels vots, esclar. Però també li cal aprendre a moure’s en la selva de la diplomàcia internacional.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF