Veurem coses molt estranyes
BARCELONAEn aquesta campanya, i en els temps que la seguiran, veurem coses que no s'han vist mai. Ahir mateix, al Macba, el temple maragallista de l'art, es va produir un fenomen estrany: un grup d'intel·lectuals, molts sortits de les files del progressisme filosocialista o genèricament esquerranós, van fer públic el seu vot "prestat" a Artur Mas per construir l'estat propi. Ni en els seus millors moments, Jordi Pujol no va aconseguir res de semblant. Què està passant? Doncs que, com aquells miops que s'han acostumat a veure-hi borrós, molts han decidit guardar les ulleres de la ideologia per a una millor ocasió i temporalment només fer servir les ulleres nacionals marca Mas, aquest president que ha decidit jugar-se-la, aquest Prat de la Riba versió segle XXI.
¿I qui són aquests transitoris miops visionaris liderats per Ferran Mascarell que quan acabi el "procés" -cada dia s'encunya un nou eufemisme per no dir el nom de la cosa- tornaran a reenfocar el vot? Doncs gent com Xavier Rubert de Ventós, Salvador Giner, Ramon Folch, Núria Bosch, Patrícia Gabancho, Ferran Requejo, Jaume Sobrequés, Narcís Comadira, Vicenç Altaió, Betona Comín... En fi, també els acompanyen d'altres que no han hagut d'anar a l'òptic. Als primers, ahir Mas els va tranquil·litzar: "Assumeixo el manifest que m'heu donat en la seva integritat. Perquè projecte social i nacional són el mateix: són el projecte". Veurem coses molt estranyes, ja us ho he dit.
