17/11/2012

Ramoneda, l'esquerra i el ciutadà 'nif'

2 min
Ramoneda, l'esquerra i el ciutadà 'nif'

¿Encara té sentit parlar de dreta i esquerra? Pel filòsof Josep Ramoneda no només en té, sinó que és més necessari que mai, perquè negar el conflicte és anestesiar el debat, és acabar amb una societat lliure. A l'assaig La izquierda necesaria (RBA) proposa unes noves bases ideològiques a partir de les quals repensar el discurs de l'esquerra, que creu que ha de perdre la por a la llibertat -que ha de ser assumida com a prèvia a la idea d'igualtat, i no subsidiària- i que ha de reivindicar la importància de la democràcia i la política. "No hi ha res més d'esquerres que la llibertat", deia Semprún, a qui dedica el llibre, juntament amb Claude Lefort i Javier Pradera.

Amb una esquerra que primer va avergonyir-se del comunisme, després ha vist com es difuminava l'herència socialdemòcrata i finalment ha acabat desenganyada del bluf de la Tercera Via de Blair, i amb una dreta que amb la globalització financera ha acabat sent víctima ella mateixa de l'apoteosi neoliberal, Ramoneda creu que estem a les portes d'un "autoritarisme postdemocràtic" en què l'únic que funciona és una "teologia econòmica" al centre de la qual hi ha el "ciutadà nif ": competidor, contribuent i consumidor.

Davant d'aquest estantís panorama, detecta una pinça entre el capitalisme avançat i el populisme retrògrad. La solució és recular a les essències: "El mal existeix: és l'abús de poder". El mandat central de l'esquerra, doncs, ha de ser combatre aquest abús que es camufla com a negació de la política -la suposada mort de les ideologies-, ridiculització de la moral -la tan gastada crítica al bonisme- o abús del papus de la crisi -coartada per a la tecnocràcia i les retallades.

Ramoneda situa la llibertat, que no pot ser patrimoni de la dreta, com a base sobre la qual reconstruir el discurs. I de la seva mà, proposa arraconar el déu diner del cor de les nostres vides, desconstruint déus menors com el creixement, la competitivitat i la meritocràcia, aquesta última sovint ocultadora d'unes condicions de sortida desiguals. Ho fa, a més, recolzant-se en un dels pares del liberalisme, John Stuart Mill: "La idea d'una societat sostinguda només per les relacions i sentiments sorgints de l'interès econòmic és bàsicament repulsiva". Un consell que serveix tant per a l'esquerra com per a la dreta.

stats