19/12/2010

Qui Nadals passa, diaris empeny

1 min
Salvat-Papasseit, Guardiola-

Davant la imminència del Nadal, m'han passat pel cap algunes cosetes. Primera: en aquest món de correcció desenfrenada, fer cagar el tió aviat serà vist com una manera gratuïta de maltractar un vegetal fent l'animal. Segona: "Demà, posats a taula, oblidarem els pobres / -i tan pobres com som-, Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l'hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar", de Joan Salvat-Papasseit. Tercera: malgrat el vers, no tinc clar si les gambes s'han de menjar amb maionesa o sense, i el dubte m'avergonyeix i em neguiteja, a parts iguals. Quarta: també m'amoïna que m'agradin tant els llums de Nadal, amb una tendència clarament malaltissa cap als leds blavosos, als quals el meu subconscient atribueix una enigmàtica pàtina de modernor.

Cinquena: en vistós contrast amb el tripartit bocamoll, a causa del silenci imposat pel nou líder nacional -amb permís de Guardiola-, uns quants futurs consellers del govern de Catalunya passaran la diada familiar sense poder celebrar el càrrec, muts i a la gàbia. Sisena: la panera està passada de moda, però em faria ràbia no tenir-ne, i encara els deu fer més ràbia als milers d'aturats no tenir paga extra. Setena: l'any que ve, la prohibició del tabac als locals públics reforçarà el Nadal casolà. No hi ha prohibició que per bé no vingui. Vuitena: Twitter i Facebook acabaran amb la nadala clàssica? Novena: qui Nadals passa, diaris empeny. Desena: "No s'ha de deixar de lluitar per un món millor, si no serà pitjor". És paraula d'Eduardo Mazo. I bones festes.

stats