Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Keynes i la religió dels economistes

ROBERT SKIDELSKY, el gran biògraf de Keynes, no en té dubtes. L'economia és "una mena de teologia postcristiana" i "els economistes són sacerdots de sectes en guerra". Té raó. La gran prèdica mediàtica la donen avui els gurus d'aquest gremi, que han ressuscitat la lluita de keynesians contra no-keynesians. El comú dels feligresos contemplem perplexos aquesta nova esgrima teològica. Assistim a la seva missa retransmesa en directe com abans els fidels anaven a l'església a escoltar sermons en llatí. Això sí, algunes idees, simples i distorsionades, van penetrant en les nostres incautes consciències com una pesada càrrega oculta: "Heu estirat més el braç que la màniga". Potser sí. Potser tots som pecadors. Però des del moment que hi ha pecat, es pot no ser pecador? Què n'hem de fer del déu diner sinó gastar-lo?

Després d'haver dedicat una biografia de 1.300 pàgines a Keynes, encara costa saber si Skidelsky, que va arribar a ser portaveu dels conservadors a la Cambra dels Lords, és keynesià o no. Naturalment, això és un elogi a la seva tasca de biògraf, però també denota aquest tancament teològic de la ciència econòmica. Per acabar de fer-nos dubtar, Skidelsky anota dos llegats de Keynes. Primer: "Pot ser interpretat com un filòsof de l'individualisme a la defensiva, que es bat en retirada davant el comunisme i el feixisme, i s'oposa a l'augment del sindicalisme militant i de la creixent concentració de la indústria". I segon: devem a Keynes la creació de l'FMI.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF