Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Itàlia se salta el guió

Més difícil, encara. Més difícil per a Itàlia. Més difícil per a Europa. El malson berlusconià no s'havia acabat... Els resultats electorals d'ahir deixen seriosament tocada la governabilitat transalpina i, de retruc, fan trontollar de nou la recuperació econòmica europea. Al populisme antipolític de dretes del Cavaliere s'hi suma ara el populisme antipolític d'esquerres de l'actor Beppe Grillo. Bersani està atrapat al mig: amarga i estreta victòria, la seva. Els italians les gasten així. Portes endins, en la privacitat domèstica, es cuidaran molt de jugar amb foc: amb el propi negoci, amb la família, amb els amics, no s'hi fa broma. Portes enfora, en canvi, " non me ne frega niente! "

Hi ha una frase del filòsof llibertari nord-americà Henry David Thoreau que encaixa bé amb la Itàlia ingovernable: "Tinc tantes ganes de ser bon veí com de ser mal súbdit". La cosa pública els interessa poc. Es miren l'estat des d'un escepticisme atàvic que és rural i desconfiat (al sud) i nostàlgicament burgès (al nord). En realitat, no creuen que es pugui fer net de la corrupció ni de la Màfia. Han tirat la tovallola. I han optat per votar més a la contra que a favor: el seu no és un vot compromès, sinó malpensat i rebec. No es refien de la política convencional ni de la tecnocràcia imposada. Monti ja és història i, malgrat l'avantatge pels pèls de Bersani, els grans triomfadors són Berlusconi i Grillo.

Renunciant al realisme, els italians han donat a la resta d'europeus un bany de realitat consistent a deixar clar que serà difícil disciplinar-los a la manera austera merkeliana. Igual com a Grècia. O, per altres raons, a Espanya, on els catalans aspirem a trencar el guió. La democràcia ja ho té, això.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT