10/04/2011

Independents I eterns, ves per on

1 min

L'amable lector de l'ARA es despertarà avui amb dos deures importants: anar a votar (tinc en molt alta estima els ARA-addictes i els faig tots ciutadans conscients que la democràcia es construeix dia a dia, vot a vot, compromís a compromís) i llegir el sorprenent article del periodista i últim guanyador del premi Josep Pla, Cristian Segura, que ens il·lumina amb una història sensacional. La història d'un home, el doctor Cunill, veterinari, per més detalls, que diu que s'ha inventat una mena d'elixir de la vida eterna. Poca broma. El producte en qüestió circula com aigua beneïda per les cases de l'elit catalana.

Som, doncs, al dia de la papereta i la xeringa. La papereta ens insufla il·lusió col·lectiva, el somni -també bastant etern, per cert- d'un país lliure. La xeringa amb elixir d'ou, provisionalment batejat com Excelsium, ens injecta il·lusió individual, el somni, també vell, de l'eterna joventut. De manera que des d'avui som una mica més a prop de la plenitud nacional: més independents i més eterns. Ni pessimisme ni retallades. El futur és nostre.

L'escriptor Carlo Levi, en un dels seus viatges a Sicília, va recollir de boca d'un natiu una sàvia sentència d'acceptació de la fatalitat, que sempre arriba: "Sense la mort, la vida no té cap sentit". O sigui que no sé si la independència i el doctor Cunill ens faran més feliços. Un cop ens puguem governar al nostre aire i un cop ja no ens morim, a què carai ens dedicarem? Espanta, tanta perfecció. Però la temptació és gran. Eternament catalans!

stats