SOPAR DE FESTA MAJOR: amanida amb ceba, pebrot, tomàquet i enciam acabats de collir, seguida d'una gustosa i abundant graellada amb botifarra negra inclosa, i xai amb tot el seu greix cruixent. Tot regat amb vi negre i cava. Encara amb aquest record viu, em reben al diari dues notícies ben fresques: la primera hamburguesa de laboratori feta a partir de cèl·lules mare de vaca i les altes xifres de malnutrició infantil a Catalunya. A part de fer-nos evident un món de contrastos, les podem llegir com la cara i la creu de la crisi. L'experiment de l'hamburguesa fins i tot podria arribar a mitigar la malnutrició generant carn sense el cost ambientalment insostenible d'engreixar bestiar massivament. De moment, però, li falla una cosa essencial: el gust, que és el que ens fa gaudir del menjar no com una necessitat, sinó com un plaer. Els que tenim la sort de no patir gana estem de tornada del menjar industrialitzat. L'alimentació quilòmetre zero guanya adeptes, igual com els productes ecològics. El consum s'ha fet més intel·ligent, més exigent. En general, comprem menys quantitat i més qualitat. Aquesta és la tendència, tot i que aquí anem amb retard, en part per les desigualtats que arrosseguem. Esclar: qui passa fam només mira el preu. Però això no impedeix que la nova hamburguesa només s'imposarà si és sana (és a dir, segura) i ecològica. I sobretot si aconsegueix ser tan gustosa com la carn de debò. L'experiment haurà triomfat el dia que arribi a competir amb el xai i les botifarres de les graellades de festa major.
