"Fins al final", sens dubte
La policia espanyola diu que anirà "fins al final" en els casos d'espionatge polític de Catalunya perquè provoquen "alarma social". No sé quin concepte d'alarma social tenen al ministeri de l'Interior. El que provoca aquest sainet d'escoltes indiscriminades i pseudoinformes fets per espies d'estar per casa, amb mètodes més que dubtosos, és una insidiosa sensació de ridícul i, sobretot, un immens escepticisme cap a la classe política que ho ha incentivat o que ha caigut en la trampa. Pirró d'Elis, el fundador de l'escepticisme a la Grècia antiga -aleshores dit pirronisme -, es fregaria les mans entre nosaltres. I ens alliçonaria: "Mai arribareu a conèixer la veritat". O, traduït al nostre circ polític, com més espies, més mentides. El pirronisme respecte de la política no crea alarma, simplement degrada la democràcia.
Però el que realment posa la gent en estat d'alerta, el que de debò provoca alarma i indignació social, és que tothom tingui un familiar proper a l'atur, són les retallades sobre retallades o és la corrupció generalitzada. L'alarma, en fi, ve del fet d'haver de constatar que, després de quasi quaranta anys de democràcia, el que tenim és un malaltís estat del malestar i un sistema de llibertats galdós, consistent a segrestar l'exercici de la democràcia dins una rígida cotilla constitucional.
(Per cert, el descrèdit de la classe política catalana és el que va portar la societat civil a organitzar-se i impulsar el procés sobiranista, finalment assumit des del Parlament i el Govern. Si del que es tracta ara és de tornar a desacreditar els polítics catalans, el resultat no serà menys sobiranisme, sinó més... I això no impedeix que s'hagi de fer net i anar "fins al final", sens dubte.)
