Europa ens obligarà a ser bons veïns
EL BIPARTIDISME entre PSOE i PP és el pilar sobre el qual es va acabar consolidant el sistema democràtic sorgit de la Transició, igual com ho era per al sistema de la Restauració l'alternança entre el Partit Conservador i el Liberal. Amb la derrota colonial del 1898, aquell bipartidisme va entrar en crisi: el sorgiment del catalanisme polític va ser decisiu per trencar-lo. Ara la dura crisi econòmica és la que està propiciant el final de l'alternança dreta-esquerra dels últims 35 anys, amb l'ajut inestimable del pas del catalanisme cap a l'independentisme.
Fa més d'un segle, enmig d'un clima social i ideològic molt tens, marcat pel duel revolució-contrarevolució en una Europa on es covava la serp del feixisme i de l'estalinisme, el canvi de sistema va portar primer una dictadura, després una efímera Segona República i finalment una altra dictadura. Espanya i el catalanisme hi van sortir perdent.
Ara, malgrat l'atur i la indignació, malgrat les desigualtats creixents, som molt lluny d'un col·lapse general. A més, la crisi europea no és comparable a la de fa 100 anys: és més aviat una crisi d'adaptació al procés d'unitat creixent. Per aquestes dues raons no hi haurà cap resposta dramàtica ni a la contestació ciutadana (indignats , PAH, etc.) ni al repte català. La democràcia espanyola evolucionarà al ritme que li marqui Europa; i Catalunya, si la seva voluntat és prou forta, tindrà la seva oportunitat, també en el marc d'una Europa que ens obligarà a ser bons veïns. A tots dos.
