Publicitat
Publicitat

Euclides, Lincoln, Voltaire i Catalunya

Euclides, el pare de la geometria, afirmava que dues coses que són iguals a una tercera també són iguals entre si. La seva lògica va ajudar Lincoln a abolir l'esclavitud. Així s'explica a la pel·lícula Lincoln .

El mateix argument lògic el podem acostar a la nostra circumstància política. ¿Hi ha cap raó per pensar que Catalunya és una comunitat política diferent de les del seu entorn o que és inferior? Disposa d'una ciutadania, un govern, un sistema de partits, una llengua, una voluntat de ser, una història, un projecte... ¿Té dret, doncs, a aspirar a ser com les altres? En termes euclidians, sí, perquè en realitat ja ho és, d'igual. Geometria pura. L'únic que falta és adaptar la legalitat a la realitat: donar a la nació categoria d'estat. Salvant les distàncies, falta fer el pas que Lincoln va fer amb l'abolició de l'esclavitud.

Si, com deia Voltaire, "la veritable vida dels esperits és estimar i pensar", aquest pas polític euclidià no hauria de suposar cap daltabaix. Neix d'una combinació de sentiment i la racionalitat, i és fruit d'una afirmació, no de cap negació. Catalunya fa més d'un segle que es pensa a si mateixa com a subjecte polític. Després de provar fins a l'extenuació una entesa sentimental i racional amb Espanya, ha cregut arribada l'hora de tornar a dotar-se d'una figura pròpia, l'estat propi. En termes de geometria política, som una gran peça mal encaixada en el tauler hispànic i volem ser una petita peça a encaixar en el puzle europeu. Que Euclides i Voltaire ens acompanyin.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT