Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Errors, narcolèpsia i responsabilitat

FRANCISCO JOSÉ GARZÓN, el maquinista, va tenir un lapsus fins al punt de no saber on era. No entén per què no va frenar. No sap què li va passar. Els seus companys diuen que era un bon professional, prudent. Però el fatídic dia alguna cosa no va funcionar al seu cap: es va adormir? Simplement es va despistar? ¿Pateix algun trastorn? Existeix la narcolèpsia, una malaltia que provoca impulsos fugaços de dormir, et pot deixar out de cop durant uns segons. És poc coneguda i difícil de diagnosticar... El Francisco José no sap què li va passar en aquell moment. Ara només sap que mai no tornarà a ser el mateix: 79 persones han perdut la vida. Viurà marcat pel drama que ha provocat.

Es pot superar un trauma així? Des del moment que va ser conscient de la tragèdia, què li deu passar pel cap cada dia, cada hora del dia, cada minut? La mateixa compassió que sentim per les víctimes i els seus familiars, d'alguna manera també la sentim per ell. Es va equivocar, però per què? Hi ha cap causa oculta? I, d'altra banda, ¿qui no comet errors? Molts accidents de trànsit són fruit d'un lapsus, d'un segon de distracció. Sí, esclar, ell és culpable i la justícia li caurà al damunt, implacable. ¿Però hi ha algun altre responsable que un descuit així pugui arribar a provocar un desastre com el de Santiago? Qui va permetre una revolt tan pronunciat després d'una recta tan llarga? Qui va triar el sistema de seguretat que ha propiciat que un error humà hagi tingut un cost tan inhumà?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF