Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

Quan Enric Casasses es feia el suec

Un Casasses de vint-i-nou anys segueix una catalana sueca, una "criatura de llum" de vint-i-dos. La segueix fins a la terra dels seus avis materns, al poblet de Kilinge. És estiu a la regió d'Escània. Amb l'avi Amerika Jon, esperit entremaliat, vell pagès enamorat de la vida a qui li agrada explicar-se amb mitges paraules i punxadetes iròniques, s'estableix una relació que va pujant d'intensitat i que connecta l'escriptor amb la vida i el passat, amb els bedolls i els avets, les històries dels trolsdel bosc, les parets de pedra seca: "La terra és la mare dels ous, la prenyada es diu Maria, ens coneixem de tota la vida, i està malalta, a casa meu. Aquí on sóc ara, al migjorn d'Escandinàvia, la terra té alguna ferida però en general es troba bé...".

Sense explicitar-ho, entre tots tres -avi, néta i Casasses- es crea una connexió còmplice i lliure, sense imposicions. Tots són de la raça dels qui no es deixen governar fàcilment. Els joves cullen maduixes a preu fet i l'avi els ensenya el país. "La criatura de llum sentia l'alegria viva de la terra i de tenir un avi tan arbre, tan animal, tan persona i tan pedra". Casasses sentia: "L'enyorança del meu país esquerp, complicat, ferit i també, de maneres molt diferents, tan arbre, animal, persona i roc". Van de l'amor al desamor, del desig al "desdesig". Van i vénen, i ell escriu el dietari i un poema llarg, les dues peces que ara ha recuperat i reunit al llibre Diari d'Escània i Univers endins (Empúries).

Acompanyat per lectures de Verdaguer i Maragall, Casasses no només viu una experiència sueca, també pensa en el propi país: "El turisme és una crisi que ha tapat la duresa del viure a l'antiga, com el borratxo que enterra les penes amb la boira de l'esperit del vi i quan li passa es troba pitjor que abans, i si no li passa en mor". "De Barcelona també han dut Vanguàrdies, que són uns diaris caòtics (catòlics), alarmistes paranoics i alarmistes frívols".

Abans de marxar, el comiat amb Amerika Jon: "El món de l'avi s'acaba i ell no ha pogut deixar el seu saber de núvols i de fusta a cap veritable hereu ni hereva, les seues filles són mullers d'enginyers, de fabricants de salsitxes, de funcionaris, el galliner té una biga trencada..." I el comiat amb la criatura de llum: "M'ha donat tota la seua confiança, fiança i refiança, a canvi de la meua, i hem firmat el tracte amb ulls i llavis".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT