PARLEM-NE
Misc 12/12/2013

Espanya contra Espanya

i
Ignasi Aragay
1 min

CARLOS REY GONZÁLEZ, l'advocat d'Alícia Sánchez-Camacho, no es penedeix d'haver redactat, com a vocal ponent del consell de guerra, la sentència a mort que va portar el jove Salvador Puig Antich a ser executat al garrot vil un matí del 2 de març del 1974 en una cel·la de la Model. L'advocat -i aleshores, al final del franquisme, també capità de l'exèrcit espanyol- diu que està en contra de la pena de mort, però que en aquell moment va aplicar una llei "que fa 40 anys potser era justa". La contradicció és flagrant: pots haver canviat d'opinió i ara estar-hi en contra, però llavors has de fer autocrítica i dir que et vas equivocar. Però encara és més flagrant la tranquil·litat amb què s'expressa. Estem parlant d'una sentència de mort en plena dictadura, després d'un judici militar sense garanties.

Quaranta anys de democràcia no han estat suficients per imprimir cap sentiment de culpa, ni de vergonya, en aquest senyor ni, per desgràcia, en molts d'altres. No sé si estem davant el punt dèbil de la Transició -concòrdia a canvi d'amnèsia i impunitat- o si directament és un fracàs de la democràcia, que no ha sabut canviar les mentalitats ni bastir una consciència històrica de què va ser la dictadura. No ha funcionat l'escola, ni la justícia, ni la política, ni els mitjans de comunicació. Aquest és el problema més greu d'Espanya: la incapacitat d'acceptar-se. D'acceptar el passat. D'acceptar, també, la pròpia diversitat. Potser podríem fer un congrés sobre la desmemòria titulat Espanya contra Espanya.

stats