Publicitat
Publicitat

J. M. Benítez: "El seu gest és de gran honestedat i coherència"

L'ha sorprès l'adéu de Benet XVI?

Sí, com a tothom. Se'ns ha avançat amb una decisió que és, però, coherent amb el que preveu el codi canònic. El cànon 332 diu que la decisió ha de ser lliure -no influïda per ningú- i comunicada a un consistori de cardenals.

Per què ho ha fet?

Per la consciència de feblesa física i intel·lectual. El seu és un gest de gran honestedat i coherència. A Roma, jo vaig veure de prop el final de Pau VI després de la desfeta de l'encíclica Humanae Vitae . Feia pena. I Ratzinger va assistir als últims cinc anys de Joan Pau II, que van ser llastimosos, no era ell. Com que és molt més intel·ligent i realista, ha tingut la valentia de renunciar.

Com passarà a la història?

La seva vida té tres grans moments. Com a jove teòleg, molt sòlid, es va distingir en el Concili Vaticà II dins la línia progressista. Era una personalitat privilegiada, de categoria intel·lectual, espiritual i acadèmica, amb posicions que lligarien amb el judici de Carlo Maria Martini: l'Església estava endarrerida 200 anys. El segon és quan és cridat a secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, abans Sant Ofici. Aquí es va guanyar la fama de conservador i l'obediència a Joan Pau II la va aguditzar, li va tallar les ales. I el tercer és el pontificat, que volia aprofitar per transformar les estructures eclesiàstiques, però s'ho va trobar tot molt lligat. No ha pogut.

Qui vindrà ara? ¿Hi ha cap possibilitat que torni l'esperit del Concili Vaticà II?

A Roma tothom està en marxa. I sembla que hi ha unanimitat a creure que cal tornar a un papa ben informat, italià. El Concili Vaticà II va quedar truncat i, tanmateix, la història de l'Església s'ha accelerat, però cal avançar més.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF