De Barcelona al món, i viceversa

ELS FETS SÓN TOSSUTS. Catalunya s'internacionalitza. La globalització ha vingut per quedar-se. El mercat espanyol fa temps que ens queda petit. Els empresaris del cava no són independentistes, però han optat per mirar enfora. I els ha anat bé. Amb el vi passa el mateix. La Fira de Barcelona també ha canviat el xip: toca reinventar-se i aprendre de fora. Salons com el Bizbarcelona que ara se celebra en són la prova. Si fa uns anys l'empresa familiar catalana es mostrava tranquil·la i satisfeta amb les vendes diguem-ne casolanes, avui fins el més mandrós ha entès que cal conèixer món. Això o plegar. Fa dos anys que la indústria catalana ven més a l'estranger que al mercat estatal. La crisi ha fet que ens espavilem i de passada ha desfet fronteres mentals: no hi ha nacionalisme que valgui.

Tot això no té directament a veure amb el procés cap a l'estat propi. És un procés paral·lel i inevitable. El fan persones que creuen en la independència, persones que no hi creuen i altres que dubten o passen. Ara bé, sens dubte, aquesta necessitat de mirar a l'exterior, aquesta connexió del país amb el món, ja sigui perquè sortim a buscar-lo o perquè el món ve a nosaltres -seguim atraient inversors, turistes, organismes internacionals i estudiants d'arreu-, ajuda a crear un nou marc mental. I sense voler fa que quedi desfasat el vell marc polític. Els emprenedors econòmics i socials, els creadors científics i culturals, ja no senten la necessitat de passar per Madrid. Van de Barcelona al món.