Publicitat
Publicitat

'Ave Mas, morituri te salutant'

Reunir a les nou del matí el gremi de la cultura, avesat a horaris noctàmbuls, té un cert mèrit. Reunir-lo en plena agonia després d'uns anys de trescar per camins GR (Gran Retallada), culminats amb la pujada de l'IVA, encara en té més. I que a la convocatòria s'hi presentin tres-cents espècimens del sector, deunidó. Això és el que va aconseguir ahir Artur Mas a casa de Ricardo Rodrigo, el senyor R d'un dels tres grans grups editorials catalans, RBA. Hi ha un altre grup, el més gran, que de moment no s'hi posa tan bé, amb el nou Mas.

En nom del petit exèrcit de la cultura, la supercitadora Laura Borràs va parodiar bé l'escepticisme gremial amb una salutació clàssica: " Ave president, morituri te salutant ". Els soldadets de la cultura ja fa temps que se saben amenaçats de mort, però formen un batalló perseverant, això sí, amb més galons que soldats rasos. Els comandaments de la tropa ahir estaven molt expectants per conèixer de primera mà el nou destí de la pàtria.

Es van trobar al davant un general -i el seu comandant cultural en cap, Ferran Mascarell- perfectament convençuts de la gesta. No hi ha marxa enrere en la batalla per un país nou. I la batalla es lluita precisament per salvar la cultura catalana, per salvar la convivència de llengües, per salvar-nos els mots. "Les estructures d'estat no són la finalitat, sinó l'eina que necessitem", va arengar un Mas sense vocació d'heroi solitari: "Si estem fent història, l'estem fent tots junts, això és una operació col·lectiva".

La soldadesca, concentrada, només va reaccionar quan el general es va referir a l'enemic més enemic de tots, l'innombrable El Mundo : "Tot això és un muntatge... Algú ha de donar explicacions". I si no en donen, "demanarem responsabilitats". Bravo i visca! No hi va haver més eufòries. El general va demanar compromís i, com a únic premi, va prometre un IVA una mica més baixet i una llei de mecenatge. Res més, tots a lluitar, tots a votar, "cadascú des de la seva sensibilitat per donar una lliçó de democràcia". El meu veí de taula, gat vell romanitzat, ho té clar: "Un anarquista com jo votarà CiU. Té collons!"

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF