25/11/2012

Aturar la història

1 min

El PSC afronta avui un repte impossible: el d'aturar la història. La pròpia, la del país, la del catalanisme. I ho intenta, a més, en el seu pitjor moment, amb un partit que fa aigües i sense l'ancoratge del pesoisme ni del municipalisme, tots dos també en hores baixes. Pere Navarro, un líder improvisat posat a salvar els mobles, ha jugat una carta que era bona fa trenta-quatre anys, quan es va fundar la unitat dels socialistes de Catalunya: la carta del federalisme, que aleshores va contribuir a crear un autogovern convenientment convertit després en cafè autonòmic per a tothom i que ja aleshores -en aquell moment contra pronòstic- no va servir al socialisme català per guanyar la Generalitat. Però és que, avui, ni el país, ni el catalanisme, ni el mateix PSC no són els de la Transició. Una majoria social -ho diuen les enquestes i s'ha vist al carrer- s'ha convençut que no hi ha marge de pacte amb l'Espanya democràtica; l'eix del catalanisme s'ha traslladat al sobiranisme; i amb el trist final de la via maragallista, el partit s'ha començat a trencar. El PSC no només ha volgut ignorar massa canvis, sinó que s'ha presentat com un fre al canvi. I avui corre el seriós perill de deixar de ser fins i tot recanvi.

stats