10/11/2012

Arístides Maillol, entre Banyuls i París

2 min
Arístides Maillol, entre Banyuls i París

Quan de gran Arístides Maillol (Banyuls, 1861-1944), ja consagrat com el gran escultor després d'Auguste Rodin, rebia elogis desmesurats dels seus admiradors, responia humil: "Sóc com les pomeres, que donen pomes i no s'admiren per això: m'agrada que les meves pomes agradin a la gent, però no sabria fer un préssec ni que em matessin". Bé, potser el símil fruiter no era del tot just, perquè en realitat Maillol no només excel·lia en els seus nus femenins escultòrics, sinó també en els tapissos i la pintura. Sabia, doncs, donar altres gustosos fruits.

Aquest Maillol, mai prou valorat a Catalunya -ell, que es considerava tan català, tan enganxat a la terra-, és el que ara ens presenta Xavier Febrés a Maillol, l'escultor carnal (Curbet Edicions), un assaig que combina l'aproximació personal al paisatge que va inspirar l'artista amb el coneixement de la bibliografia sobre l'escultor, que va acabar vivint sempre a cavall entre Banyuls i París, sis mesos en cada lloc.

Descendent, com tots els banyulencs, de navegants i pagesos que també feien de contrabandistes, el seu pare, empedreït lector, ja va abandonar el mar i la vinya per convertir-se en pròsper comerciant de teixits i poder donar al seu fill una bona educació. Als 21 anys, Arístides va marxar tot sol a París a buscar-se la vida com a artista, primer becat per una tieta i després pel govern francès. Aviat va entrar en contacte amb Gauguin i Matisse, que l'ajudaria en l'escultura que el llançaria a la fama, Mediterrània, el famós nu de Clotilde Narcís -la seva model i després esposa-, presentat el 1905 al Saló de Tardor de París. La peça va captivar André Gide, figura clau per consagrar-lo juntament amb el mecenes alemany Harry Kessler, que ja l'apadrinaria sempre.

Sensual i lliure noucentista avant la lettre , quan ja passava de la setantena Maillol va enriquir la seva obra amb l'aparició d'una model de 15 anys, Dina Vierny, que acabaria gestionant el seu llegat. Morta el 2009, va aconseguir crear un museu monogràfic dedicat a Maillol, inaugurat el 1995 per Mitterrand a París, on també hi ha una vintena d'obres seves al jardí de les Tulleries, al costat del Louvre. Menys sort ha tingut la seva memòria a Perpinyà o a Barcelona. El llibre de Febrés és una justa invitació a redescobrir-lo.

stats