Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Aquest article l'ha pensat l'Espinàs

SÍ, AQUEST ARTICLE l'ha pensat l'Espinàs. Ahir al vespre, en acabar l'acte del premi Ofici de Periodista que li hem concedit els companys de professió, abans de marxar corrents cap al diari per escriure aquesta columna, empetitit per tot el que ens havia explicat, li vaig demanar a l'Espinàs que em prestés una idea, una frase, el que fos. Tu que treus petroli del no-res, tu que de les pedres en fas articles, ajuda'm. Tu que no necessites recolzar-te en cap notícia, en cap polític, en cap cita, dóna'm un cop de mà. Res, una frase. Un inici.

A la rotllana hi havia en Puyal, en Permanyer. L'Espinàs va concentrar-se un instant, brevíssim, va aixecar la vista i, assenyalant un cartell de la paret d'aquells on s'hi veu una fletxa blanca i un senyor que camina, també blanc, dibuixats damunt un fons verd, va preguntar: "Aquell cartell, per què és verd? ¿És el verd de l'esperança? ¿El verd que ens ajudarà a trobar la sortida?" "Ens en sortirem?", vaig afegir jo, buscant el paral·lelisme polític. Immediatament, però, vam constatar, sorpresos, que el cartell assenyalava cap al balcó, no cap a la porta. "Potser és un cartell per a suïcides", va bromejar l'Espinàs: "Però per què, el verd"? Es veuria més si fos groc sobre negre, com els taxis. Però situat dalt de tot d'una columna, arraconat, difícilment farà servei quan arribi el foc. Perquè, esclar, el cartell està pensat per fugir d'un incendi. ¿Verd, groc, negre? Tant se val, el problema és un altre. Els cartells, com les lleis, a vegades no serveixen. Llavors cal canviar-los. Només així ens en sortirem.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF