I AQUÍ
Misc 11/08/2013

Ada Colau: la llibertat de no triar

i
Ignasi Aragay
1 min

ADA COLAU, en poc temps convertida en icona de la nova esquerra social, en l'entrevista que li fa avui l'Antoni Bassas posa en dubte que hi hagi diferències entre esquerra i dreta. Una heretgia així no la diria cap ideòleg o dirigent o guru de les esquerres. Normalment, el qüestionament, la proclamació de la fi de les ideologies, ha vingut de la dreta, de Fukushima i companyia. ¿I com és, doncs, què ho diu Ada Colau, precisament ella, que ha estat objecte de criminalització per la dreta espanyola ultramuntana, la qual fins i tot l'ha volgut fer passar per una activista violenta? En termes tradicionals, el patrimoni de l'esquerra ha estat la defensa de la igualtat i del sentit de col·lectivitat, mentre que la dreta s'ha dedicat a la defensa de la llibertat i del sentit d'individualitat. D'on està més a prop, Ada Colau? Segurament el que li passa és que estima tant la seva llibertat individual (a l'entrevista també explica que va refusar anar a les llistes d'ICV i la CUP) com la igualtat d'oportunitats per la qual lluita enfront dels bancs i a favor d'uns ciutadans indefensos. En aquesta llarga crisi de les ideologies en què fa dècades que estem instal·lats, malgrat meritoris intents pedagògics com el del filòsof Norberto Bobbio, en pau descansi, costa sentir-se còmode en el tall convencional, i no tan sols perquè els partits polítics l'hagin difuminat en la seva pràctica prosaica sinó per alguna cosa més de fons: té realment sentit obligar algú a triar entre igualtat i llibertat? Es pot obligar algú a triar entre el pare i la mare?

stats