Publicitat
Publicitat

RACONS: SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Los Choqueros

El que demanes és el que et porten i també és el que s’anuncia a la carta; un fet que, en el món de la restauració, cada vegada és més complicat

El local és net, lluminós, clar: res de les típiques foscors i racons envellutats dels restaurants tradicionals de peix i marisc. Aquí tot és a la vista. Fins i tot la cuina. Al restaurant marisqueria Los Choqueros, el local de Jacint Verdaguer 58, de Santa Perpètua de Mogoda, en tot moment saps què menges perquè simplement ho veus: hi apliquen una fórmula que no falla, cent per cent segura, que no decep: la senzillesa i la claredat. El que demanes és el que et porten i també és el que s’anuncia a la carta; un fet que, en el món de la restauració, cada vegada és més complicat. Aquí tot és com ha sigut sempre. Sense cap pretensió especial ni provatures innecessàries o arriscades.

Per comprovar que Los Choqueros és com sempre i que això que els estic dient és totalment veritat, fa quatre dies hi vaig tornar a anar. Taula per a dos. I per començar, pop a la gallega. Un plat, a parer meu, complicat en tota la seva senzillesa aparent. També com sempre, el pop era perfecte, en el seu punt de tendresa (o duresa) ideal, ni tampoc massa empebrat, un excés que a la majoria de llocs molesta. El llit de patata també adequat, el just per acompanyar la melositat del pop en el paladar. Què més? Un altre plat estel·lar, igualment delicat: navalles, que ben sobtades en el punt just a la planxa no fallen. Aquí són excepcionals. És cert que et pots decantar per tants altres entrants, uns musclos, unes escopinyes, unes gambes de Palamós... Cal demanar consell als cambrers, que no et parlen de res més que de marisc o de peix. Tot és de primera, ve directe de Mercabarna i respon a la simplicitat esfereïdora d’un racó gastronòmic recomanable.

Si vas més fort, pots optar per una mariscada calenta, per exemple. Contra gustos... Nosaltres hem anat cap a la recomanació del dia: un rap i un llobarro, sempre a la planxa. No es compliquin la vida i comencin pel començament, però, sobretot, no la compliquin a aquells que te la fan senzilla i sense guarniments. Ha guanyat el llobarro de llarg!, tot i que deunidó quin rap. Ni salses, ni fornejats. No es deixin enganyar. Si el peix és de primera, no cal res més. La senzillesa és garantia d’èxit. I aquesta senzillesa és també la que suporta les millors històries. Evidentment, aquest n’és un cas concret: a mitjan dels 70, la família Fernández Coronel, l’Antonio i la Manoli, van obrir una peixateria a Santa Perpètua. Després una altra a Mollet, al mercat de peix. A la tarda, el que sobrava ho cuinaven i ho venien amb paperines, just davant de la riera de Caldes. Així de simple. Primerament, van instal·lar-se en un petit local de trenta-cinc metres quadrats. L’especialitat: peix fregit servit en paperines. L’oferta va ser tan ben acceptada que, davant la petició veïnal i dels encontorns, van ampliar el local i les degustacions de peix, sempre amb la mateixa simplicitat. Directament del peixater. Aquest primer local estava situat a sota d’un bloc de pisos, no gaire més avall del de Jacint Verdaguer d’on som ara. Els perpetuencs coneixen de sobres aquesta història. És la història de Los Choqueros, als de Huelva se’ls denomina popularment així. El nom tampoc no té secret.

Van arribar a tenir cinc establiments. Ara en queden tres. Els altres dos no els he provat. Sempre n’he tingut prou amb aquest, tot i que el que es coneix com la terrassa, que és més informal, té un gran èxit i encara s’hi serveixen les famoses paperines de peix.

A mi m’agrada aquest establiment, que, a sobre, té aparcament propi a sota. Abans d’entrar, demanes les claus a la barra i obres tu mateix. Entre aquest èxit perpetuenc i les platges atlàntiques de Huelva, província andalusa situada a l’altra punta de la península Ibèrica, hi veig una entesa curiosa, un bon arrelament, tot i la llunyania.

El preu? Correctíssim. De tot el que els he dit, més l’aigua, i sense postres, que potser els decebrien, 82 euros en total. Un sopar de bandera i cap a dormir. Ah!, no malpensin, ningú no em paga la publicitat. Escric això perquè s’ho mereixen i perquè vull. Faig gala de la frase estrella que els acompanya: “La millor publicitat està feta pels clients satisfets”.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT