Misc 30/10/2011

Brots verds

i
Frederic Ximeno
3 min

Les energies de totes les escales de govern a Europa estan concentrades a salvar l'economia especulativa al preu que sigui. Acompanyats, conscientment, o inconscient, pels altaveus mediàtics. Hem arribat al zenit del contrasentit d'un model econòmic en què el capital és l'objectiu i no el mitjà per transformar la realitat. Aquesta perspectiva convé només a l'1% de la població del planeta i en patim les conseqüències el 99%. Em resulta especialment il·lustrativa la trobada de matinada de Sarkozy i Merkel amb els presidents de quatre bancs europeus. Una evidència explícita de qui decideix el nostre futur, que veig negre si seguim amb aquesta dinàmica. D'una banda, l'exigència de capitalització dels bancs contraurà el crèdit, la qual cosa impedirà mantenir i crear nous projectes de l'economia productiva, és a dir, aquells que generen béns, serveis i llocs de treball. Altrament, per mantenir sous i beneficis astronòmics de les 147 companyies que controlen el 60% de l'economia mundial i dels que fan diner amb el diner, exigiran abordar el sanejament del deute privat porqueria que ells mateixos han generat. Ho pagaran els petits bancs i els petits deutors solvents que generen riquesa. Només una aliança ciutadana molt, molt transversal podria fer-hi front, però no sembla que s'articuli.

Mentrestant, perdem el tren per a reorganitzar l'administració pública i fent-la més eficaç. Perdem un temps preciós per definir i impulsar un model productiu que doni expectatives per reabsorbir 1 milió de persones aturades i per generar riquesa real, tangible i reformadora. No estem decidint com i en què invertim intel·ligentment els recursos limitats -públics i privats, dineraris i naturals- per generar una economia solvent en un planeta finit amb set mil milions d'ànimes. No ens plantegem quin nínxol volem ocupar en aquest món real, i què hem de fer per impulsar-lo.

Per sort, hi ha brots verds al nostre país. Iniciatives de l'economia productiva que mostren musculatura creixent i orientats a canviar el nostre model productiu basat en la gestió eficient dels recursos, amb vocació d'internacionalització. Tres exemples d'aquesta setmana. El Global Ecoforum ha aplegat empreses, ONGs i gestors públics i privats de casa i d'arreu del món per concretar perspectives, projectes i oportunitats de negoci en l'àmbit de l'economia verda. El CosmoCaixa va acollir la segona sessió d'Ecotendències. El primer assumpte tractat és la revolució del cotxe elèctric. Un espai de debat i reflexió sobre qüestions socioambientals. El mateix format del cicle ja és innovador, per exemple amb sessions .tecno, en què parlen experts. També sessions .idea, en què, com la de dimarts passat, es presenten projectes d'empreses, universitats i emprenedors. Són una mostra de les capacitats existents al nostre país i la capacitat i potencial de ser agents globals. La setmana vinent a la sessió .tu: dubtes, suggeriments i plantejaments ciutadans per posar la tecnologia al servei de la qualitat de vida.

També s'ha reunit el Global Clean Energy Forum. Les grans companyies energètiques es troben per rumiar sobre la transició necessària cap a un nou mix energètic que permeti fer front al canvi climàtic. Grans corporacions treballant per ressituar-se, donant per fet un canvi de model energètic i analitzant oportunitats en l'impuls de les renovables. L'opció ineludible per l'eficiència i l'estalvi energètic no és l'eix de l'agenda, però és el motiu per cercar noves oportunitats de negoci.

Hi ha persones treballant per l'economia verda, és a dir, productiva, real i l'única que ens permet albirar un futur optimista. Ens falta situar aquesta perspectiva al bell mig del focus de governs, inversors i ciutadans. Malgrat que grans bancs, governs i molts mitjans de comunicació estiguin concentrats a mantenir un model caduc que ens ha portat al desastre, n'hi ha que estem treballant pel futur. Ho fem austerament i sense dilació. Voldríem ser més, però mentrestant anem fent i us hi esperem. Ens hi trobarem sí o sí.

stats