Publicitat
Publicitat
image-alt

FRANCESC CANOSA

Mantega, Constitució i postveritat

La mantega també pot ser postveritat. Ball de bastons i greix. Galop infernal de Marlon Brando i Maria Schneider a L’últim tango a París. Mantega i a trotar. Unes declaracions de Bernardo Bertolucci fan...

La Cuba-Catalunya caliquenyo

Aires de melindro. Serralades de petxines de xocolata. Rierols de nata... I un crit d’èxtasi: “Fora grillons!” Front d’Alliberament del Gust. El poeta-pastisser J.V. Foix. A la pastisseria de Sarrià. Llepa...

La revolució antifranquista

Ssssss… El català és un professional del xiular. Ssssss... Durant el franquisme sempre hi havia algú palplantat al número 592 de l’Avenida José Antonio (avui Gran Via de les Corts Catalanes) de Barcelona....

El poble que fabrica metàfores del 9-N a granel

Clac. “Va, Joan, posa’t aquí, que, si no, no sortiràs”, diu l’home del jersei verd oliva arbequina. Clac. Surt catapultada una altra fitxa de dòmino. Els quatres homes hipnotitzats pels clacs a taula. A la...

Els homes de blanc

A les sis del matí del 19 de juliol de 1936 Joan Escudé s’aixeca. Pis silenciós. Soroll de bossa omplint-se. La muntanya al cap. El jove excursionista a punt. Camina cap a la porta. Sent: “Toc, toc, toc...”...

De Montserrat Roig a Sixena

El novembre de 1977 Montserrat Roig té com una veu dels anys trenta (ara, 10 de novembre, 25 anys de la seva mort). A la televisió sembla una Colometa de Mercè Rodoreda. Un gerro humà sempre a punt de...

Orfes d’Espanya

Termòmetre. Un amic meu sempre ha votat socialista. Ara vota la bóta de vi. Ha passat del rosat al negre. I s’ha amorrat a la societat líquida. Veu el món que l’envolta doble, triple, octogonal,...

Els ovnis i el PSC

Existeixen homenets verds amb cametes hexagonals ballant un twist sideral? ¿Viatgen amb naus ou ferrat sucant trossos de pa intel·ligent? Encara no en tenim resposta. Però, sisplau, veniu, perquè estem...

Sant Galdric i Franco al Born

Cobi a la residència de gossos d’atura aturats. Suca una galeta rància a una copa de cava esbravat. 30 anys (17 d’octubre del 1986) de la nominació olímpica de Barcelona, ara una ciutat imant que atreu fins...

Català bil·litonita

L’altre dia va caure un meteorit. Un bocí de bil·litonita. Com fins i tot una espardenya bòrnia sap, és una varietat de tectita. I qui no coneix l’amiga tectita? Qui? Eh? La tectita és la pop star dels...

Lleyda, Lleida, Lérida

Aquí Pompeu Fabra, què mana? Hola, senyor Fabra, com va? Ja ho veu, esmorzant uns neologismes amb cansalada. Bon profit. Miri, al Far West ens preguntem si hem d’escriure Lleida o Lleyda. Què hi diu,...

Formigues catalanes enfilant-se per la pell de la galàxia

Els periodistes fan pinya. Primer formen les preguntes bàsiques: “Quants castellers hi ha a Catalunya?”, “quina és la proporció d’homes i dones?” S’enfilen pel tronc: “¿Pugen indiferentment nois i noies?”...

Xarneguisme ‘low cost’

Tinc un catecisme. Un fullet que parla de la millora dels porcs. Un llibre sobre comunisme. I un llibret per aprendre esperanto. Preses de xocolata ideològica d’aquest país. Del primer terç de segle XX....

Tancant per defunció

Un adéu. Sona: “Si pogués dir-te tot el que penso. / Si pogués tenir-te al teu davant. / Vull escriure’t, però les paraules no vindran...” Adéu a un Amor d’estiu. El grup Tancat per Defunció es va enlairar...

Photoshop de la desmemòria

Alegria: “Diumenge... es dibuixa l’èxit”. Tragèdia: “El feixisme, contra el règim del poble”. Només passen unes hores entre aquests titulars. 17-18 de juliol de 1936. Alegria perquè el diumenge 19 de juliol...

1714, 1886, 1976, 2016

Ho sento. Perdó. Disculpes. Reescriuré unes ratlles de fa un any. Seran breus. Parlen d’un mort, però aquí ressuscita. Repic de campanes. Els primers dies de setembre de 1886 molts diaris porten esqueles....

Front d’Alliberament del Cafè

M’han dit que s’acaba l’estiu. Vols dir? Jo crec que no. D’acord, jo no compto, però som més els que ho pensem. Doncs això. Podríem estar d’acord que l’estiu s’estigui acabant a París, a Berlín, a Londres o...

Georgie Dann al càmping

Ha, ha... Riure és fer la digestió de la realitat. Riure és tenir el que t’envolta coll avall. Riem. El 1960 l’humorista Valentí Castanys es fumia dels càmpings. Apareix l’entrada d’un càmping. Anuncia tots...

Pirineus d’animals que parlen

Un llit buit. Un parell de sabates esbarriades. Paper de fumar oblidat. Un calendari congelat a la paret. Portes i finestres guarnides de claus. Cases només obertes pel martell de la neu. I veus d’animals...

De Costa Brava a Costa Domesticada

Bum! Les explosions obren els ulls de l’escriptor Josep Pla l’agost de 1953. Dinamita en tota la Costa Brava. El terra es mou. Es forada. Es fan pous. Es busca aigua. Per beure, dutxar-se, rentar la roba,...

Somiant un estiu Marilyn Monroe

El sol de l’estiu de 1953 té cara de dòlar. 140.000 turistes nord-americans visiten l’Espanya franquista aquell any. Són els microones humans enviats pel futur per descongelar un plat de la Guerra Freda. Al...

Formigues ballant pasdobles

Les festes majors d’estiu als anys quaranta són unitats de cures intensives. Són hospitals de l’ànima. Ningú vol recordar l’explosió nuclear de la guerra. Però el paisatge a la plaça és de cartilla de...

El parc temàtic franquista

Un dia l’estiu es va fer més etern. Gairebé tres anys. Les llargues vacances del 36. Famílies bunqueritzades en pobles d’estiueig. Esperant que acabi l’estiu mortal. Nens jugant sense entendre res fan...

L’estiu abans de la pluja mortal

La multiplicació dels pans i els peixos. De dos milions a tres milions de persones: la Catalunya que va de principis de segle al 1936. Tot es reprodueix a la velocitat d’espermatozous de modernitat...

El miracle del somni humit

Potser el miracle és una badada de la natura. Potser. Però a Catalunya el miracle és fill, essencialment, de la suor. Les gotes han fet oceans. Els pagesos Superman han construït sínies, pous, secles,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | Següent >