Publicitat
Publicitat
image-alt

FLISTFLAST

FRANCESC CANOSA

El Prat: 'Aterriza como puedas'

L’estiu del 1980 s’assembla molt al del 2017: tabac, alcohol, pega... Només falta un sarpat d’urani-235 i ja tenim la bomba atòmica. Bum! “És un mal dia per deixar de fumar!” Sí, i “és un mal dia per deixar...

L’esquerra Pikachu789

El problema és Pikachu789. O Khaleesi324. O Melindroconfitat. O Pebrotsreconsagrats. O Burxamelnas012... El problema és aquest: la identitat. Les xarxes socials, i el carrer, estan plens d’àlies, sobrenoms,...

Història botànica d’Espanya: de Perejil a Juli Vert

Una de les coses que em feien patir el 2002 era l’ovella Dolly. El be no estava bé. Li va agafar artritis. Feia molta peneta. Mentrestant, molts ja salivaven per fotre-se-la viva després d’una cocció de...

Bond contra el Dr. No a la Catalunya escanyada

Un Aston Martin derrapant al pàrquing d’un súper davant una rostisseria de pollastres a l’ast. Una cisterna plena de Martini amb vodka amb llicència per donar beure als assedegats. Un bufet lliure de trets...

Colau, supercacau

Superman, Batman, Spiderman, Hulk, el Capità Enciam, el Tornavís Hipnòtic, l’Escuradents Saltimbanqui... Dels milers de superherois me’n falta un: Superilla. Va, emergeix de la litosfera. Rebenta les...

Indíbil, “Ilerda és una merda”?

Indíbil va ser el nostre primer Rambo. El comandant en cap dels ilergets. Els lleidatans carboni 14: un dels pobles de la coca de recapte que seria -és- Catalunya. Indíbil, quin paio. Quins pebrots...

La rostisseria del 'leridanismo' abans del 'leridanismo'

La teoria de la rostisseria demostra que abans del pollastre rostit hi ha un pollastre mort. Tots són pollastres. I la vida és un pollastre zombi donant tombs en una rostisseria. Els éssers vius rostim...

‘El búnquer leridano: del leridanismo al rosismo’

A Lleida hi fa tanta calor que els gelats dimiteixen i se suïciden a les voreres. Aire d’abric de pell d’ovella grenyuda amb calefacció interior. Lleida tòrrida, fogosa, ardent. Només aquí podia néixer...

‘El problema leridano’: Catalunya a la baioneta

Aquesta història comença a les escombraries. Tractant l’existència de tu a tu. Un drapaire remena. Troba uns llibres infantils en català a la Lleida dels cinquanta. Potser es pot escapar de la merda. I dona...

Del 1977 al 2017: "Saca el güisqui Cheli" i Xirinacs

Fa 40 anys. Anys i anys. Per molts anys. Però s’ha parlat ben poc dels danys col·laterals de les primeres eleccions a Espanya. Sí, el 15 de juny de 1977. Una tragèdia. Una catàstrofe. Parlo, evidentment,...

Espanya somia amb androides devorant xais elèctrics?

No es diu gaire. Potser a caus d’orelles esmunyedisses. Potser en cantonades furtives. Però diguem-ho ara amb altaveus de furgoneta que ven matalassos: potser una solució per a això de la pell de brau-frau...

Els padrins metralleta i la jubilació ‘Cocoon’

Amic conductor, com voldria que fos la seva jubilació? ¿A Benidorm, ballant Islas Canarias i amorrat com un ionqui a un pot de pastilles per salvar l’esòfag després d’exterminar amb gana postnuclear el...

El futur de Catalunya: ‘Twin Peaks’ i el gol de Koeman

El darrer cop que vaig veure Laura Palmer va ser a la discoteca Big Ben de Mollerussa. Duia els llavis pintats de Malibú amb pinya. Somreia amb galtes espasmòdiques. Galtes com neons fosforescents de color...

Fosses SL: la bombolla de la construcció mortal

Data: 25/11/37. Fitxa: 12. Sexe: masculí. Edat: 30-40. Talla: 1,60. Estat de les restes: putrefacte. Mesos inhumats: 10-12. Causa mort: bala. Qui era? Era aquell petit industrial desaparegut? ¿El van...

Elvis s’enamora al gueto de Sentimentalunya

L’amor sempre és antisistema. Ja ho va dir el punk Joan Capri: “L’amor se’n va, però ella es queda”. L’amor és okupa. L’amor és un que seu i l’altre que sua. L’amor és un que mana i l’altre que fa marrameu....

Marx, Lenin, Smirnoff també són catalans

Granota posada. Puny alçat. Mocador roig. Camarades, si voleu arengades: “El nostre treballador rendeix una part sols del que pot rendir; instruïm-lo, donem-li utillatge modern perfeccionat que estalviï...

Del Sant Jordi Rambo al de l’espasa de la raó

Treballava sol. Era un professional. Només el trucaven per pollastres nuclears. Mireu què diu d’ell el nostre soldat universal. Sí, Jaume I, mentre suca l’espasa làser amb sobrassada. El 1229 conquereix...

La Catalunya Monty Python i la resurrecció a Saturn

Hola. Vinc d’una família desestructurada. Ja no recordo quan hem menjat junts a taula. Rumio. La nostra vida és una pel·lícula d’hòsties de súper 8 Cine Exin. Mireu. Veig l’oncle Lluís Companys esventat. 14...

El Dr. House i la malaltia de la colònia Catalunya

Esnif. Què passa? Això: “La qüestió per a Catalunya és europeïtzar-se, tallant més o menys lentament la corda que la lliga amb La Morta. El viure és lo primer deure. Qui no vulga seguir que no segueixi. Per...

‘Grease’ Unió

Torna la Sandy. Torna la gomina injectada com una lobotomia d’acne. Tornen els batuts de maduixa amb moral de PVC. Olivia Newton-John ha anunciat que el 2018 els actors de Grease es retrobaran. 40 anys de...

Incerta glòria

El 17 de gener del 1978 un home que parla acceleradament, com un actor de pel·lícula de cinema mut, rep els primers aplaudiments. “La meva obsessió ha estat aquesta: contribuir a donar testimoni de la...

De Companys a Mas

El 2004 uns paios tancats en una habitació inventen una cosa que es diu Facebook. Per a què servirà? A Uma Thurman la mirarem mentre torna a tallar el bacallà i l’arengada a Kill Bill 2 de Tarantino. Zas!...

Darwin i la nova esquerra sucursalista

Darwin ens va ensenyar el que és aquesta vida: un món de mones. Gràcies al científic sabem que al planeta bèstia dos més dos no fan quatre. Mireu el resultat. Grans i forçuts abidosaures del cretaci: 0....

La gens nova dreta independentista

Aureli Agustí va avisar: “La realitat és la que és”. El seu era un món on ja existien les mandonguilles amb sípia i pèsols i les amanides de postveritat. Per això el van fer sant Agustí. Si ara baixés del...

Ni populars, ni burgesos

Vostè, lector, no existeix. No cal discutir-ho. No. Ja ho diu l’assassí en sèrie: “Sol matar més el febrer que el carnisser”. Lector, vostè està mort. Bé... o potser no ha estat mai viu. No ho sé. Ja sap...

Corredor mediterrani i ‘Barri Sèsam’

Es comenta poc. Només en algun cercle selecte de putxinel·lis i animalets de vellut. Però la veritat és aquesta: el veritable problema de l’estat espanyol és no fer cas dels informes científics de Barri...

La síndrome d’Orwell

Abans sabran els centímetres que fan els ulls en forma de llança d’un esquimal de la península de Txukotka a punt de caçar un pingüí caníbal. Abans sabran si a un pigmeu de les illes Andaman li escau més...

Pagesocràcia

Tot comença amb el Campionat Català d’Espermatozous. Hi ha un moment que aquest país busca sementals. Els millors porcs, rucs, corders, cavalls, esquirols, marsupials... Són concursos per millorar...

Dalí a la Fatarella

L’estiu del 1960 Salvador Dalí (28 anys de la seva mort) esperava un rinoceront a Cadaqués. Havia de venir del Congo Belga. La bèstia es retardava. Ai, que no troba l’adreça. Ves, bada: el rinoceront...

Bertrana i el ‘swing’ català

Uns bigotis de croissant. Les banyes movent-se a ritme de xarleston. I de la boca de pasta de full li surt un dia de febrer del 1923: “ Eh, là-bas, la Catalogne, toujours indépendante! ” Sí, balla, allà,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | Següent >