Publicitat
Publicitat
image-alt

I AQUÍ

FERRAN AGUILÓ

Ser una societat o una guarda malcriada

És un debat molt més profund que si hi ha d’haver hotels només per a adults o no, com plantejàvem a les pàgines del Criatures d’ahir. És la lògica del mercat oferir productes cada vegada més especialitzats...

L’hotel dels embolics i la hipocresia

La mostra de l’excrescència tumoral que suposa el lloguer turístic per al cos social, la teniu en l’embull sideral que ha afectat tota la classe política. Perquè, si els socis del Govern no ho veuen igual,...

Subvencionam el turisme de gatera

En lloc de fer preguntes sobre el turisme de gatera, que torna a ocupar els nostres carrers i les portades de mig món, ens hauríem de demanar si els nostres guarans, que també en tenim, i molts, podrien...

És la malaltia, no els seus símptomes

Ens equivocarem de totes si analitzam el lloguer turístic com un problema perquè només és el símptoma, un altre, d’una disfunció molt gran. Probablement tenen raó els seus interessats defensors quan...

El bé comú com a centre d’interès

La llei de turisme està embossada en el bucle dels matisos que conviuen en el pacte que suporta el Govern. Podem planteja una premissa –que no prevalgui el dret a fer negoci llogant pisos a turistes per...

Les esperances van de rebaixes

Potser l’esquerra que governa gairebé la totalitat de grans institucions de Balears és incapaç de canviar el model, potser no pot ningú. Potser la xarxa d’interessos fa que l’equilibri entre el que volen i...

Quan tenir raó és el més gran fracàs

Un crit clar, “No volem cabrons, la Dragonera per als dragons”, retronà durant mesos per tot Mallorca. Érem molts, principalment joves, els que fa 40 anys vàrem rompre el silenci per defensar la terra de...

La corrupció, el bloqueig que s’hereta

A palma, acabam la setmana amb batle nou i la començàrem amb més sospites sobre Gijón, tot poderós a l’anterior mandat. Potser és el moment per recordar en quines condicions ha fet feina Hila, més o menys...

No és lògic lluir que hem perdut la lògica

A quin moment decidírem que els mitjans de comunicació havíem de competir amb les xarxes socials? No ho sé, però aquest trauma de pubertat se m’està fent etern. Perquè d’això es tracta, d’una etapa de...

El conte de la lletera o l’efecte papallona?

M’he obligat a pensar quina seria l’acció més petita amb capacitat de moure més fitxes de les que ens engarjolen com a societat. Qualsevol dirà que és l’educació, i així ho hem repetit fins crear un mantra...

Se sent la llunyana remor del tsunami

DE SOBTE, SEMBLA que despertam d’una llarga letargia i ens sorprenem de trobar els mateixos turistes de gatera (amb ells aprenguérem el significat del mot 'hooligan') d’abans de la hibernació, només que ara...

La memòria ha de ser motiu d’orgull

Qui tengui la mínima esperança en l’homologació europea de la dreta espanyola, que l’abandoni. Han passat més de quaranta anys de la mort del dictador i encara els surt la inèrcia del reverencial respecte...

Si ho reduïm a l’absurd, s’entén millor

Quina malastrugança plana sobre aquest país, que inventa noves formes de destrucció quan les antigues, sadolles, sembla que s’esvaeixen? Confés que la pregunta, com a formulació retòrica, m’agradava tant...

La necessitat de batiar el vaixell

Mentre a Catalunya es vivia la revetla del que havia de ser un dia d’afirmació de la identitat, al Palau de Congressos de Palma s’unien representants de la societat civil i política de Balears, convocats...

Per què deim idees si són interessos?

La demostració del fet que es pretén fer creure que és debat d’idees el que només és un joc d’interessos és la diferència de com es tracta Airbnb i Uber, enteses aquestes empreses com a genèrics dels seus...

Val més ser titllat d’ingenu que de cínic

No he coincidit mai amb Carles Capdevila. Vaig assumir la direcció d’aquest diari quatre mesos després que ell abandonàs, forçat per la malaltia, la primera línia del projecte. I la vaig assumir perquè des...

A la recerca de la dosi assimilable

Ahir, a Sitges i davant el més granat de l’empresariat de Catalunya, Rajoy afirmà que Espanya no era un país corrupte. Per argument, utilitzà la indiscutible honradesa de milers de càrrecs que, des de tots...

Gestionar sense èpica no té premi

La teoria política mana que la primera meitat d’un mandat ha de servir per fer les accions més radicals i impopulars, i la segona, per rendibilitzar-ne políticament els resultats i concloure projectes i...

Muten les amenaces i els moviments

Any rere any, el GOB troba un bon grapat de persones, empreses i iniciatives mereixedores de ser reconegudes per la seva aportació a la lluita per, simplement i no és poca cosa, garantir que el nostre...

Contents de perdre la parròquia

Convidat, he assistit aquesta setmana als debats principals de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca. Obligat pel meu sentit de la cortesia, reconec raonable que la majoria en defugi, cortesament...

Els eterns marmessors de l’espai públic

El país que amb més eficàcia executà actes de fe i conversions forçades ha heretat el menyspreu al convers i l’odi al canvi i evolució en l’ideari: tota una definició. País de dogmàtics, el dubte està mal...

Regalar el debat als oportunistes

Mai no arribarem a escatir si el PP pretenia posar fi a la interinitat en la funció pública o és només que presenta propostes sense que hagin passat pel sedàs del famós sentit comú que branda Rajoy quan cap...

Incidir en el que de veritat importa

No sé si abandonar tota esperança o, simplement, deixar d’emprenyar-me i fixar l’atenció en les papallones i el seu delicat vol. El que no pot ser és dipositar confiança en el fet que els governants...

Feliços de reconèixer-se bàmbols

En aquest parc temàtic que ens ha tocat viure, encara hi ha atraccions que sorprenen. La darrera, assistir a l’espectacle d’una patronal aplaudint-se gojosa d’un estudi fet per dos professors de la UIB en...

Saber-se còmplice de la immoralitat?

La informació sobre les acusacions que mantenen en presó provisional i sense fiança Cursach i la seva mà dreta ha estat generosa en el detall. Mitjans escrits, ràdio, televisió i xarxes socials s’han fet...

Tan senzill, tan respectuós, tan infreqüent

Per respecte a qui em convida a un acte, procur assistir-hi sempre que la feina i les conviccions m’ho permeten. Del contrari, avís pel mateix mitjà que se m’ha convidat. Em sembla un costum absolutament...

Més enllà del confort del que és conegut

Visc en el convenciment que ens conhorta lluir llibres un dia, talment diguéssim al món que som especialment cultes, però la situació de la lectura, en particular, i de la cultura, en general, no millora a...

Ens manca dignitat, a més de sobirania

Anava cavil·lant si això nostre amb els cotxes de lloguer és amor o interès quan, topant-ne un d’aquests sobre la voravia, que m’ha impedit el pas i m’ha obligat a voltar, he resolt que no, que no és ni una...

La molt estranya normalitat del país

Que la ministra del ram ordeni que les banderes dels quarters i d’altres establiments militars honorin la mort d’un personatge convertit en màxim mite d’una determinada religió és normal. Que unes tropes...

Els bons han de poder fer feina a l’administració

“Esperava que es compliria una regla no escrita, basada en el seny i el sentit comú, que diu que el meu excap de campanya no hauria d’haver estat convidat i que ell no s’hi hauria d’haver presentat” (a cap...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >