Publicitat
Publicitat
image-alt

I AQUÍ

FERRAN AGUILÓ

No és lògic lluir que hem perdut la lògica

A quin moment decidírem que els mitjans de comunicació havíem de competir amb les xarxes socials? No ho sé, però aquest trauma de pubertat se m’està fent etern. Perquè d’això es tracta, d’una etapa de...

El conte de la lletera o l’efecte papallona?

M’he obligat a pensar quina seria l’acció més petita amb capacitat de moure més fitxes de les que ens engarjolen com a societat. Qualsevol dirà que és l’educació, i així ho hem repetit fins crear un mantra...

Se sent la llunyana remor del tsunami

DE SOBTE, SEMBLA que despertam d’una llarga letargia i ens sorprenem de trobar els mateixos turistes de gatera (amb ells aprenguérem el significat del mot 'hooligan') d’abans de la hibernació, només que ara...

La memòria ha de ser motiu d’orgull

Qui tengui la mínima esperança en l’homologació europea de la dreta espanyola, que l’abandoni. Han passat més de quaranta anys de la mort del dictador i encara els surt la inèrcia del reverencial respecte...

Si ho reduïm a l’absurd, s’entén millor

Quina malastrugança plana sobre aquest país, que inventa noves formes de destrucció quan les antigues, sadolles, sembla que s’esvaeixen? Confés que la pregunta, com a formulació retòrica, m’agradava tant...

La necessitat de batiar el vaixell

Mentre a Catalunya es vivia la revetla del que havia de ser un dia d’afirmació de la identitat, al Palau de Congressos de Palma s’unien representants de la societat civil i política de Balears, convocats...

Per què deim idees si són interessos?

La demostració del fet que es pretén fer creure que és debat d’idees el que només és un joc d’interessos és la diferència de com es tracta Airbnb i Uber, enteses aquestes empreses com a genèrics dels seus...

Val més ser titllat d’ingenu que de cínic

No he coincidit mai amb Carles Capdevila. Vaig assumir la direcció d’aquest diari quatre mesos després que ell abandonàs, forçat per la malaltia, la primera línia del projecte. I la vaig assumir perquè des...

A la recerca de la dosi assimilable

Ahir, a Sitges i davant el més granat de l’empresariat de Catalunya, Rajoy afirmà que Espanya no era un país corrupte. Per argument, utilitzà la indiscutible honradesa de milers de càrrecs que, des de tots...

Gestionar sense èpica no té premi

La teoria política mana que la primera meitat d’un mandat ha de servir per fer les accions més radicals i impopulars, i la segona, per rendibilitzar-ne políticament els resultats i concloure projectes i...

Muten les amenaces i els moviments

Any rere any, el GOB troba un bon grapat de persones, empreses i iniciatives mereixedores de ser reconegudes per la seva aportació a la lluita per, simplement i no és poca cosa, garantir que el nostre...

Contents de perdre la parròquia

Convidat, he assistit aquesta setmana als debats principals de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca. Obligat pel meu sentit de la cortesia, reconec raonable que la majoria en defugi, cortesament...

Els eterns marmessors de l’espai públic

El país que amb més eficàcia executà actes de fe i conversions forçades ha heretat el menyspreu al convers i l’odi al canvi i evolució en l’ideari: tota una definició. País de dogmàtics, el dubte està mal...

Regalar el debat als oportunistes

Mai no arribarem a escatir si el PP pretenia posar fi a la interinitat en la funció pública o és només que presenta propostes sense que hagin passat pel sedàs del famós sentit comú que branda Rajoy quan cap...

Incidir en el que de veritat importa

No sé si abandonar tota esperança o, simplement, deixar d’emprenyar-me i fixar l’atenció en les papallones i el seu delicat vol. El que no pot ser és dipositar confiança en el fet que els governants...

Feliços de reconèixer-se bàmbols

En aquest parc temàtic que ens ha tocat viure, encara hi ha atraccions que sorprenen. La darrera, assistir a l’espectacle d’una patronal aplaudint-se gojosa d’un estudi fet per dos professors de la UIB en...

Saber-se còmplice de la immoralitat?

La informació sobre les acusacions que mantenen en presó provisional i sense fiança Cursach i la seva mà dreta ha estat generosa en el detall. Mitjans escrits, ràdio, televisió i xarxes socials s’han fet...

Tan senzill, tan respectuós, tan infreqüent

Per respecte a qui em convida a un acte, procur assistir-hi sempre que la feina i les conviccions m’ho permeten. Del contrari, avís pel mateix mitjà que se m’ha convidat. Em sembla un costum absolutament...

Més enllà del confort del que és conegut

Visc en el convenciment que ens conhorta lluir llibres un dia, talment diguéssim al món que som especialment cultes, però la situació de la lectura, en particular, i de la cultura, en general, no millora a...

Ens manca dignitat, a més de sobirania

Anava cavil·lant si això nostre amb els cotxes de lloguer és amor o interès quan, topant-ne un d’aquests sobre la voravia, que m’ha impedit el pas i m’ha obligat a voltar, he resolt que no, que no és ni una...

La molt estranya normalitat del país

Que la ministra del ram ordeni que les banderes dels quarters i d’altres establiments militars honorin la mort d’un personatge convertit en màxim mite d’una determinada religió és normal. Que unes tropes...

Els bons han de poder fer feina a l’administració

“Esperava que es compliria una regla no escrita, basada en el seny i el sentit comú, que diu que el meu excap de campanya no hauria d’haver estat convidat i que ell no s’hi hauria d’haver presentat” (a cap...

Han decidit, solemnement, fer riure

Posats en la dicotomia de provocar respecte o fer por, els descendents del 'caudillo' han decidit fer riure. I això, riure, que més que sa és imprescindible per al creixement emocional de les persones, és...

Descobrir el que ja sabíem i dir-ne nou

Pendents de la valoració que en faci el Poder Judicial –l’independent, no la Fiscalia, que és una extensió de l’Executiu–, l’ús per part de governants de MÉS de la contractació negociada sense publicitat ha...

Relats diferents per a un model únic

Acceptem-ho: el Palau de Congressos de Palma és una gran pèrdua per als que mai no han entès per què els doblers públics han de servir per socialitzar les despeses i privatitzar els guanys. És natural que...

El principi va ser el sou i no la gallina

Segons els que saben de les lleis, no ens manca normativa (en tenim suficient), el que necessitam és aplicar-la. Aquesta setmana hem anat remoguts rere les xifres d’Airbnb que ens ha presentat el col·lectiu...

De la clandestinitat a l’exquisidesa

Avui dedicam deu pàgines del diari a explicar com aporten imaginació i talent a la gastronomia tradicional alguns dels més destacats xefs de les Illes. Des de la sofisticació que permet la tecnologia, han...

...i que el darrer tanqui la porta

No ha agradat gens la denúncia del GOB, en què s’assimilava la proposta dels partits governants, PSIB i MÉS, amb la que ha fet el PP sobre l’aparcament que ha de recollir la futura declaració de la zona del...

Màquines i treballadors al carrer

Mentre imaginam com seran els robots que ja ens empenyen, si cercaran emular la nostra imatge o només importarà l’eficiència; mentre debatem si la jornada laboral ha de permetre la conciliació, si les...

La necessària exigència del mossatge

La presidenta Armengol assegurà, amb rotunditat i estalvi discursiu, que tothom s’equivoca, la qual cosa no és el pensament més elevat que deu haver tingut aquesta setmana, evidentment. Aquest nivell...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >