La veritat

Es diu blockchain. Alguns ja en deveu haver sentit a parlar. D’altres potser no. Diuen que acabarà sent una revolució tan transcendental com va ser la mateixa internet. El descriuen com “el notari” d’internet. Aquest exemple ens ajudarà a entendre com funciona blockchain : imaginem que cent persones diferents que van pel carrer i no es coneixen veuen una avioneta rosa fent un looping. Quan ho preguntem a cadascuna de les persones per separat, totes diuen el mateix: han vist una avioneta rosa fent una volta de tres-cents seixanta graus. És impossible que s’ho hagin inventat tantes persones per separat. Seria massa coincidència. Ha de ser veritat. Així funciona blockchain. Són fotografies de tots els esdeveniments que succeeixen a internet des de múltiples punts de vista, de manera que, si totes coincideixen, vol dir que una identitat determinada, una Visa, una adreça vinculada a una persona, etc., és la que diu ser.

Això obre la possibilitat de solucionar molts problemes i amenaces de la xarxa: identitats falses, enganys, estafes, capacitat de detectar pedòfils. Fins i tot eradicar la pirateria, ja que es pot certificar el primer autor d’un text i qui s’ho descarrega. Si es desenvolupa adequadament, obre un ventall inimaginable de contractes directes entre particulars, una mena de notari virtual que assegura transaccions, acords, preus justos...

Quan va sorgir internet es va dir que seria la democratització de la informació i el coneixement. En propers articles ho comentaré. Però no estic d’acord que s’hagi aconseguit. Almenys a títol empresarial, internet ha generat més oligopolis que el mercat físic. Esperem que blockchain sigui, per fi, el mitjà per fer d’internet un mitjà segur i no un territori sense llei.