La por i la cultura

Les estadístiques sobre les fòbies demostren que les pors més comunes entre la població estan distorsionades o esbiaixades. El 60% de la gent tem coses que mai no passaran. Un 30% tem coses que van passar en el passat i no tenen per què tornar a passar. Un 90% tem coses que poden ser considerades poc rellevants o insignificants. La principal por, la més comuna, no ho diríeu mai, no és la por a volar, ni a la mort, ni a les altures, ni a les aranyes, ni a les serps, ni a les malalties. La principal por, la número u, és la por a parlar en públic, a parlar davant de més gent.

Porto mesos treballant la gestió de les pors. Aquesta setmana vaig ser a València debatent amb professionals i directius sobre això. La por que origina totes les pors és la por al canvi, que prové, al seu torn, de la por a perdre.

Com que estem vivint una de les transformacions tecnològiques més grans de la història, que provoca canvis per tot arreu, la por entre treballadors i professionals creix i s’expandeix a les feines i les organitzacions. Tothom té por a perdre.

Hi ha una frase molt típica que veig en samarretes o presentacions o per xarxes socials que diu: “Si no tinguessis por, ¿què faries?” És una tonteria de frase perquè és impossible no tenir pors. De fet, és humà i necessari. Gairebé tothom té alguna cosa a perdre, així que, per maca que quedi aquesta frase d’autoajuda que ens convida a somiar tot el que podríem fer sense pors, la veritat és que és utòpica.

El secret no és no tenir pors, ja que la majoria de les pors no es poden erradicar del tot. El secret és saber que es poden gestionar. La por és, de fet, l’altra cara de la moneda de la motivació: vull prosperar però tinc por a quedar-me sense ingressos, per exemple.

Cal aprendre a gestionar les nostres pors perquè viurem temps d’incertesa, amenaces, disrupció tecnològica, canvis demogràfics i transformació de les feines. El millor antídot contra la por és la informació, el coneixement i l’objectivitat. Més que mai, cultura. Molta cultura.