12/02/2017

L’IPC del futur

2 min

Aquesta setmana l’Institut Nacional d’Estadística ha comunicat un canvi en la composició del cistell de la compra que no ha deixat indiferents els mitjans. Es denomina cistell de la compra el conjunt de productes i serveis que representen millor el que les famílies comprem cada mes. D’aquesta manera, mesurant com varien aquests preus es pot inferir el denominat IPC (índex de preus al consum).

Doncs bé, en aquesta ocasió han entrat al cistell les càpsules Nespresso i Netflix en detriment del brandi i dels DVD. És com els futbolistes: si n’entren dos al terreny de joc, n’han de sortir dos. En aquest cas hi entren els més consumits i en surten els menys consumits, ja que es considera que han deixat de representar els patrons de consum nacional. En resum, es beu més Nespresso que brandi i es mira més Netflix que DVDs.

Un símptoma que aquests productes són més quotidians és que quan el meu fill petit em va sentir comentar-ho a casa em va preguntar què era el brandi i què era un DVD. L’única manera de fer-l’hi entendre va ser dient-li que el brandi eren càpsules d’alcohol i que els DVD eren els quadres de pel·lícules que seleccionem amb el comandament de la nostra smart TV. “Ah, vale”, em va dir.

El cistell de la compra està evolucionant d’acord amb les noves tecnologies i els nous models de negoci. ¿Com serà l’IPC d’aquí cinquanta anys? ¿Mesurarem el cost de la vida amb Wallapop? ¿El preu d’una habitació d’hotel considerarà Airbnb? ¿En el cost del transport hi posarem Uber o BlaBlaCar?

Hem de començar a pensar com modifiquem el conjunt de la comptabilitat nacional. ¿Estarà aturat qui no tingui un contracte de treball si existeixen infinitat de xarxes col·laboratives en les quals pot prestar serveis com a autònom? ¿Formaran part del PIB les descàrregues i l’intercanvi de fitxers?

En definitiva, la tecnologia està destrossant totes les formes tradicionals de mesurar l’economia.

stats