29/09/2011

Mireu-me als ulls, he dit als ulls

2 min
Oriol Pujol comenta la jugada amb la vicepresidenta, Joana Ortega.

El futbol és així, diu el tòpic. "El president és així -diu Joana Ortega per justificar la falta d'èpica d'Artur Mas-. No és un venedor de fum ni va tirant coets". Passadissos del Parlament, deu del matí. Serà un dimecres llarg.

Obre el foc Quim Nadal. Provoca cridòria quan diu "heu triat ser president d'uns quants" i "vostè és el president del malalt de càncer de pulmó que pateix les retallades". Pregunto si aquest esverament parlamentari és normal i em responen que sí, "quan es fa demagògia". També em diuen que això no és res comparat amb els crits del Congrés, que a Madrid m'ho passaria millor.

En el primer torn de rèplica, el president deixa anar: "El forat que van deixar sembla un cràter, hi havia un meteorit que es passejava per aquí i va esclatar damunt d'aquest petit país". Tenia entès que el satèl·lit a la deriva havia caigut al Pacífic, però dec estar mal informada.

Arriba l'instant Mourinho. Mas: "Quan es deixa un forat tan gran s'han de donar explicacions, no és un tema de ficar-nos el dit a l'ull vostè i jo". I l'instant flirteig: "Miri'm als ulls, senyor Nadal". Només li falta repetir "he dit als ulls", com en aquell anunci de sostenidors. Nadal contrareplicarà: "Vostè no m'ha escoltat bé, en part perquè no m'ha mirat". I Mas: "Jo l'he escoltat molt atentament, encara que no sempre el miri directament".

Amb Alícia Sánchez-Camacho, molts diputats fugen. "Jo he sortit quan s'ha fotut a parlar en espanyol", comenta el convergent Ferran Falcó. Creix l'ambient als passadissos. I al bar. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, demana un croissant de xocolata. Jo faig un cafè: 69 cèntims. Cafeïnòmana com sóc, crec que hi vindré cada dia: em sortirà a compte fins i tot sumant el preu del trajecte de metro. Ara entenc per què ZP no sabia quant valia un cafè: els polítics viuen enganyats.

Al bar, Quim Nadal em mira als ulls i m'avança que em farà una pregunta personal. Me la fa. És a la barra amb Laia Bonet. També hi havia Rocío Martínez-Sampere, però el cap de l'oposició l'ha enviada a una taula per evitar que jo l'escoltés, no fos cas que cacés una notícia. Comento a Nadal que els polítics fan coses estranyes. "Tot i que marca molt, jo intento anar per la vida tan poc de polític com puc", admet.

A l'hemicicle, Mas diu a Sánchez-Camacho: "Vostè que és mare d'una criatura, si ha de passar un examen, li donarà confiança veure que el seu fill ha fet els deures". Suposo que els diputats mascles també tenen fills, però el president no es refereix a les seves criatures quan s'hi adreça.

Salta la notícia de Pa negre i la premsa s'aboca damunt Mascarell: diu que amb talent i qualitat es traspassen fronteres. Això és Hollywood. Ara donaran el Nobel a Jaume Cabré i el món serà nostre.

Al migdia, a la cua del bar del Parlament, s'hi barregen diputats de tots colors. Voldria quedar-m'hi i demanar un "plat wellness ", abans que s'acabi l'estat del benestar i l'hagin de retirar del menú. Però aprofito l'aturada per escapar-me a buscar uns descansos i una bufanda: al Parlament fa més fred que al plató del Cuní. Faig el tercer cafè del dia en un bar del Born. Em cobren un euro amb deu cèntims.

stats