Publicitat
Publicitat
image-alt

HE LLEGIT NO SÉ ON

EVA PIQUER

Escriure és difícil

La sort de tenir gent de confiança que et recomani lectures El 1969, James Salter (1925-2015) va conèixer a Nova York un escriptor anomenat Robert Phelps. Llavors Salter tenia quaranta-quatre anys i fins...

Cap per avall dins d’una dona

Un fetus és un “heroi existencial” de qui sempre et pots refiar Ian McEwan assegura que el debat a l’entorn de l’avortament ni tan sols li va passar pel cap mentre escrivia Closca de nou (Anagrama), una...

La seva vida sense ella

Una dona normal que fins ara havia tingut una vida normal A part d’haver escrit una trentena de llibres infantils, la nord-americana Amy Krouse Rosenthal és autora de quatre llibres d’autoficció humorística...

Perdono perquè no oblido

El perdó és injust, absurd i contrari a la lògica Tan sols es pot perdonar l’imperdonable. La sentència la va escriure Joan-Carles Mèlich, parafrasejant Jacques Derrida, en el llibre La lectura com a...

Si t’entrenes, arribes a la meta

De què parla una escriptora quan parla de córrer M’he comprat unes vambes. Feia anys que no en duia, i he suposat que ara deuen ser molt més còmodes que les últimes que havia tingut. A la sabateria he dit...

La memòria del cap i la memòria del cor

La contrapartida de ser assenyat, savi i madur “El coll no em preocupa. El meu coll està bé. Té bon aspecte. Encara no té aspecte de vell”. Llegeixo aquesta confessió en un dels textos del llibre So Sad...

Punt i principi de viure sense tu

Adults que fan el que poden i nens que diuen la veritat Deixa’t estimar. Sigues forta. Ho superaràs. I enmig d’aquest “circ macabre de missatges de condol i fèretres per catàleg”, només el nebot de María...

Viure d’escriure i altres fal·làcies

Només de tant en tant l’atzar s’alia amb el millor dels somnis Paul Auster ha fet setanta anys aquest 3 de febrer i fa dècades que viu de la literatura. A vegades l’atzar juga a favor dels somnis. Però, de...

Som les cases on escrivim

Una gran autora que es veia com una escriptora petita Som el que llegim i el que pensem i el que recordem. I som les cases que habitem. Abans érem també les cartes que escrivíem. Ara que hem canviat les...

Morir amb la feina a mitges

L’escriptora que només suplicava temps per escriure “No demano res més que tenir temps per escriure els meus llibres. Després, no m’importa morir-me. Només visc per escriure. El món bonic (Déu meu, com és...

Escriptura, esperança i desesperació

La malaltia més representativa del final del segle passat Vaig tenir el privilegi de conèixer l’escriptor i crític d’art i mil coses més John Berger el novembre del 1995. Jo tenia vint-i-sis anys. “Vostè...

La princesa que va conquerir l’infern

S’ha mort l’amiga de la Sally a la millor comèdia del món Dec ser l’única de la meva generació que no ha vist cap pel·lícula de la saga de La guerra de les galàxies. Potser també sóc l’única que ha vist...

Quan l’escriptor no tenia rivals

Ara que el mestre Josep Maria Castellet hauria fet 90 anys “Els autors amb vàlua literària necessitarien que la societat catalana tingués més densitat cultural”. M’ho va dir el mestre Josep Maria Castellet...

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls

Fins que arriba un mal dia que el dolor envaeix el matí i tot No manca mai a ningú una bona raó per matar-se. Ho va escriure Cesare Pavese el 23 de març del 1938. Encara havia de trigar dotze anys, cinc...

Mares que no són com les altres

Confiances que s’acaben com qui apaga un interruptor Circula el rumor que L’aquari de David Vann és un conte de fades. Potser sí, però n’hi ha de més ensucrats. Ja ho diu la Sheri, la mare de la Caitlin: és...

La vida té el sentit que tu li donis

Després del primer acte, creixem amb el futur en contra Cada història del món pot ser explicada en tres actes. La teva vida i la meva, també. I tan bon punt s’acaba el primer acte de qualsevol biografia,...

Benvinguts al gran aquari humà

Pots nedar i tenir brànquies però no saber què és l’aigua Envio a un amic un text en què rebato frases literals seves, tement que potser s’ofendrà, i no les sap reconèixer. És més, em diu que el text està...

La idea que ningú ha tingut abans

Qui diu que no es pot pensar bé i tenir èxit a la vegada? L’altre dia, a l’andana del metro de Verdaguer, gairebé m’estampo contra una paret per culpa del meu costum de caminar llegint. No duia a les mans...

La mort pressentida

Aquell temps en què els nostres cossos cauen a trossos Un dia seré mort / i encara serà tarda / en la pau dels camins, / en els sembrats verdíssims, / en els ocells i en l’aire / quietament amic, / i en el...

Visquem fins a morir

Una injecció de vida a partir de l’experiència d’un malalt que es mor“Em vas deixar fronteres de dolor/ extenses com el mar/ entre l’eternitat i el temps/ entre la teva consciència i la meva”. Amb aquests...

La prosa de la poesia

Els déus et donen un primer vers, la resta és cosa teva “La condició de poeta és com una maledicció, no te la pots treure de sobre. Vaig començar fent poesia, després em va venir una certa desgana en...

La glòria és un esforç constant

Estima la teva vida i aposta per la creació salvatge “Tu ets un geni, sempre”. Ho deia Jack Kerouac als aspirants a escriptors. També els recomanava que estiguessin oberts a tot, que fossin fanàtics del...

Aprendre a callar

Aprofitem l’oportunitat de tenir la boca tancada S’atribueix a Beethoven la frase “no trenquis mai el silenci si no és per millorar-lo”, molt similar a un famós proverbi hindú. I Shakespeare va deixar...

Digues que és veritat encara que sigui mentida

És realment real una història basada en una història real? Imagina’t que et dius Delphine de Vigan. Que un mal dia trobes morta la teva mare i acabes escrivint una novel·la sobre el suïcidi de la dona que...

Això era i no era una periodista

Una articulista prolífica que deia les coses pel seu nom El mapa dibuixat pels textos periodístics de Maria Aurèlia Capmany -uns dos mil articles- és una reproducció a escala de tota una vida plena...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >