Publicitat
Publicitat
image-alt

HE LLEGIT NO SÉ ON

EVA PIQUER

Jo tampoc volia escriure sobre això

De l’escola bombolla a l’institut públic on em va caure la bena Recordo on, com i quan em vaig donar el Cop al Cap. Va ser prou aviat, vist des de la perspectiva d’ara, tot i que aleshores jo me’n vaig fer...

Amb la vida no n’hi ha prou

Quan el dolor sense pal·liatius ens arrenca les paraules La vida és una successió d’alegries i de dols. De tant en tant el present es parteix per la meitat i ja em diràs tu com t’ho fas per tornar a peu de...

El camí fa pujada i me’n vaig a peu

Un caminador infatigable anomenat Friedrich Nietzsche Només s’escriu bé amb els peus. Això és almenys el que li passava a Nietzsche, que necessitava caminar per pensar i, doncs, per escriure. “Caminar no és...

La llei de les coses petites

Els pensaments ínfims sovint condueixen a grans principis Per omplir la vida d’una persona només cal un pensament molt petit. La frase és del filòsof Ludwig Wittgenstein. I potser són també les coses...

La solitud que ens acompanya

Un home tan sol que la vida interior l’eludia fins i tot a ell Vivim com somiem: sols. La frase és de l’escriptor Joseph Conrad. No seré jo qui la discuteixi, però el que segur que fem sols és néixer i...

La solitud que ens acompanya

Un home tan sol que la vida interior l’eludia fins i tot a ell Vivim com somiem: sols. La frase és de l’escriptor Joseph Conrad. No seré jo qui la discuteixi, però el que segur que fem sols és néixer i...

Pels carrers de la vida i de l’amor

Una aposta arriscada que alguns no ens cansarem d’aplaudir Retalls de memòries d’una dona que viu i escriu a Nova York. Dos llibres en un. L’aposta de L’Altra Editorial per donar-nos a conèixer Vivian...

No hi ha crim sense càstig

L’escriptura cicatritza les ferides al mateix instant d’obrir-les El pare de Juan José Millás tenia un taller d’aparells d’electromedicina. Un dia l’escriptor va recordar aquell taller, amb ell a dins. El...

L’arrogància juvenil sol morir jove

Fer-se gran és adquirir consciència de la pròpia ignorància “Se’ns acosta cada vegada més, emprenyador, l’any de naixença dels difunts”. Ho constata Jaume Subirana a Cafarnaüm (Bromera, 2016), un aplec de...

Coses que podrien no haver passat

Burgesos acostumats a no mirar mai més enllà d’ells mateixos La Natalie, duquessa de Sorrente, es queda embarassada d’un home que no és el seu. “Són coses que passen”, pensa en descobrir els símptomes...

La vida i altres misteris

La revelació que es va presentar en ple partit de beisbol Les revelacions arriben quan arriben. Una tarda d’abril del 1978, un Haruki Murakami de 29 anys va anar a veure un partit de beisbol a l’estadi...

Tornar als llibres que ens han fet vibrar

El requisit per poder rellegir: abans hem d’haver llegit Estic rellegint una de les meves novel·les preferides: Una dona difícil, de John Irving. Ho faig amb por, perquè no soc la que era quan la vaig...

Ningú ho ha demanat però fa bon dia

Aquesta nit caminarem junts fins a trobar el setè estel Un dia, el pare de Roger Mas li va deixar anar: “Agoita, si tu vols alguna cosa a la vida, posa els collons sobre la taula. Persegueix-la. Si a mi no...

Un tresor a l’abast de tothom

Una reflexió sobre l’art que és alhora una carta d’amor Una amiga que escriu molt bé publica una reflexió sobre el temps que en realitat, diu, és una carta d’amor. Potser no hauria calgut que ho...

Escriure és difícil

La sort de tenir gent de confiança que et recomani lectures El 1969, James Salter (1925-2015) va conèixer a Nova York un escriptor anomenat Robert Phelps. Llavors Salter tenia quaranta-quatre anys i fins...

Cap per avall dins d’una dona

Un fetus és un “heroi existencial” de qui sempre et pots refiar Ian McEwan assegura que el debat a l’entorn de l’avortament ni tan sols li va passar pel cap mentre escrivia Closca de nou (Anagrama), una...

La seva vida sense ella

Una dona normal que fins ara havia tingut una vida normal A part d’haver escrit una trentena de llibres infantils, la nord-americana Amy Krouse Rosenthal és autora de quatre llibres d’autoficció humorística...

Perdono perquè no oblido

El perdó és injust, absurd i contrari a la lògica Tan sols es pot perdonar l’imperdonable. La sentència la va escriure Joan-Carles Mèlich, parafrasejant Jacques Derrida, en el llibre La lectura com a...

Si t’entrenes, arribes a la meta

De què parla una escriptora quan parla de córrer M’he comprat unes vambes. Feia anys que no en duia, i he suposat que ara deuen ser molt més còmodes que les últimes que havia tingut. A la sabateria he dit...

La memòria del cap i la memòria del cor

La contrapartida de ser assenyat, savi i madur “El coll no em preocupa. El meu coll està bé. Té bon aspecte. Encara no té aspecte de vell”. Llegeixo aquesta confessió en un dels textos del llibre So Sad...

Punt i principi de viure sense tu

Adults que fan el que poden i nens que diuen la veritat Deixa’t estimar. Sigues forta. Ho superaràs. I enmig d’aquest “circ macabre de missatges de condol i fèretres per catàleg”, només el nebot de María...

Viure d’escriure i altres fal·làcies

Només de tant en tant l’atzar s’alia amb el millor dels somnis Paul Auster ha fet setanta anys aquest 3 de febrer i fa dècades que viu de la literatura. A vegades l’atzar juga a favor dels somnis. Però, de...

Som les cases on escrivim

Una gran autora que es veia com una escriptora petita Som el que llegim i el que pensem i el que recordem. I som les cases que habitem. Abans érem també les cartes que escrivíem. Ara que hem canviat les...

Morir amb la feina a mitges

L’escriptora que només suplicava temps per escriure “No demano res més que tenir temps per escriure els meus llibres. Després, no m’importa morir-me. Només visc per escriure. El món bonic (Déu meu, com és...

Escriptura, esperança i desesperació

La malaltia més representativa del final del segle passat Vaig tenir el privilegi de conèixer l’escriptor i crític d’art i mil coses més John Berger el novembre del 1995. Jo tenia vint-i-sis anys. “Vostè...

La princesa que va conquerir l’infern

S’ha mort l’amiga de la Sally a la millor comèdia del món Dec ser l’única de la meva generació que no ha vist cap pel·lícula de la saga de La guerra de les galàxies. Potser també sóc l’única que ha vist...

Quan l’escriptor no tenia rivals

Ara que el mestre Josep Maria Castellet hauria fet 90 anys “Els autors amb vàlua literària necessitarien que la societat catalana tingués més densitat cultural”. M’ho va dir el mestre Josep Maria Castellet...

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls

Fins que arriba un mal dia que el dolor envaeix el matí i tot No manca mai a ningú una bona raó per matar-se. Ho va escriure Cesare Pavese el 23 de març del 1938. Encara havia de trigar dotze anys, cinc...

Mares que no són com les altres

Confiances que s’acaben com qui apaga un interruptor Circula el rumor que L’aquari de David Vann és un conte de fades. Potser sí, però n’hi ha de més ensucrats. Ja ho diu la Sheri, la mare de la Caitlin: és...

La vida té el sentit que tu li donis

Després del primer acte, creixem amb el futur en contra Cada història del món pot ser explicada en tres actes. La teva vida i la meva, també. I tan bon punt s’acaba el primer acte de qualsevol biografia,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Següent >