18/02/2017

Una màquina perfectament ajustada

3 min
Una màquina perfectament ajustada

En menys d’un mes Donald Trump ha confirmat una sensació d’imprevisibilitat perillosa en la seva gestió. L’estil de CEO del país sobradament preparat per a la gestió pública s’esvaeix en cada compareixença pública. L’agressivitat i el menysteniment dels interlocutors, en un curiós còctel psicològic, s’expressen amb frases rotundes, però buides de contingut. Les rodes de premsa han deixat de ser intimidatòries per als periodistes i provoquen estupor. Els tuits acusant els mitjans de comunicació crítics de deshonestedat es repeteixen amb fórmules cada cop més grolleres. El president dels Estats Units defensa les seves polítiques amb vaguetats recurrents com una política “tremenda”, “molt bona”, “ben feta”, qualifica la seva administració com “una maquinària perfectament ajustada” i les seves capacitats diplomàtiques amb frases tan tranquil·litzadores com “adoro negociar coses”.

Aquesta setmana Trump ha deixat caure la primera peça de caça major del seu executiu. L’assessor nacional de seguretat (NSA) és una persona clau en la presa de decisions. Es requereix un cap fred, un cervell brillant i capacitat de gestió de crisis a més de coneixements en política exterior. Michael Flynn ha estat cessat per mentir i per la seva deslleialtat en les relacions amb Rússia. La nova crisi és una prova més que els tentacles de Putin estan més actius que mai en la política mundial. El que va ser director del Servei Federal de Seguretat, successor del KGB, ha trobat una mina en el ciberespionatge, que actua per intentar manipular administracions, voluntats i resultats electorals, des dels últims comicis als EUA fins a l’actual campanya presidencial francesa.

Donald Trump deu bona part de la seva victòria electoral a l’instint. A la seva connexió amb la gent cansada i farta dels polítics professionals, que semblen llunyans, cínics i poc eficients davant problemes amb solucions aparentment fàcils. Però l’instint no és suficient per sobreviure en política. A més de la representació del càrrec es necessita actuació política, i els resultats de Trump en el seu primer mes són desconcertants i erràtics. La trucada a Taiwan ha acabat amb una declaració sobre la unitat de la Xina, l’aplicació improvisada i pobra de la seva política migratòria l’ha enfrontat amb els tribunals després de provocar el caos als aeroports i una reacció interna, i, mal que li pesi, l’obsessió contra la premsa està aconseguint revitalitzar-la.

Trump és un producte purament televisiu, telecinquista, berlusconià, i, com el seu model va demostrar abans que ell, la desimboltura, l’autoritarisme i l’elogi de la ignorància poden permetre guanyar eleccions en moments de convulsió i desprestigi democràtic però no són bones eines per a la gestió de les complexitats.

Autoritarisme democràtic

L’escenari internacional ens mostra un desordre que s’accentua pel pas de la multilateralitat a la unilateralitat dels actors principals i un estil de líders nacionalistes que actuen baladrerament. Europa sembla encara un vell reducte de la política de cooperació multilateral, però tenim l’amenaça del Brexit i la possibilitat real que Marine Le Pen guanyi les eleccions a França. Els països de l’Est, amb Orbán al capdavant, estan temptats per l’obscuritat totalitària i l’OTAN s’afebleix amb les comprensibles raons dels EUA de calibrar de nou el paper que hi ha jugat en els últims anys.

No és una situació més difícil que la que es va viure en la Guerra Freda o en l’aparent fi de la història que s’havia de produir amb la caiguda de l’URSS, però és més imprevisible perquè la por no està en la dissuasió de l’arma atòmica sinó en la butxaca dels votants i en la seva incertesa sobre el futur que els ofereixen els seus governants i una economia en transformació que deixa bona part dels ciutadans fora del mercat laboral i, per tant, del repartiment del creixement.

En el nucli del populisme hi ha la desigualtat, que s’expressa en ràbia contra l’establishment, i els oportunistes saben què volen escoltar els que estan farts. La situació política nord-americana és, en aquest sentit, generalitzable. ¿Preferim polítics que gestionin un país com una corporació de maneres autoritàries que busca guanys a curt termini i que ens diguin el que volem sentir atiant la bèstia, o acceptem que no ens menteixin i ens tractin com a adults?

Trump va guanyar per intuïció i per comportar-se com un subversiu contra el sistema. Les properes cites contra el populisme seran a Holanda i a França. Le Pen es beneficiarà de la dimissió socialista en les complexes qüestions de seguretat, immigració i terrorisme. També de la corrupció de la dreta. La salut de la democràcia liberal empitjorarà en els propers temps. Abans de millorar de nou?

stats