Parlament ve de parlar
La renúncia del govern espanyol a fer política en favor de l’acció dels tribunals està posant en perill l’essència de la democràcia i el respecte al Parlament de Catalunya. La declaració de la presidenta de la cambra davant del Tribunal Superior de Justícia -per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació: haver permès la votació de les conclusions del procés constituent- no és un greuge més de la llarga llista.
Frega la humiliació fer declarar davant d’un jutge la segona autoritat del país per haver permès el debat parlamentari sobre la principal qüestió política que domina la cosa pública des del 2010, la que ha tret al carrer milions de persones amb un civisme exemplar.
La qualitat democràtica es mesura en bona part per la riquesa del debat de les idees i la capacitat de diàleg i discussió. El govern del PP no ha entès que prohibir el debat no esborra el problema, com tancar els ulls no esvaeix el perill. Forcadell ha demostrat determinació i és previsible que molts altres la segueixin, si cal, en la inhabilitació. En la seva intervenció, la presidenta del Parlament va concloure en un to èpic: “Ens mantindrem ferms en la defensa de la democràcia i la llibertat d’expressió. És l’hora de la política, no dels tribunals”. Passi el que passi, Catalunya no desapareixerà, i passi el que passi l’última paraula la tindran les urnes i els ciutadans. Només els vots, les majories i la negociació -no les impostures- són les eines en un estat europeu del segle XXI.
