No, senyors: no tenim por
Massa vida per matar la Rambla, que ha recuperat una fesomia reconeixible poques hores després de la barbàrie viscuda. Algun quiosc tancat, sense flors ni mercat oberts, però amb centenars de persones amunt i avall que, espontàniament, des de Canaletes fins al pla de l’Ós, formaven petites rotllanes on s’anaven acumulant missatges de solidaritat, de superació, de tristesa. La imatge no era nova als ulls de ningú, l’hem vista abans en altres ciutats. El que sí que era nou era el crit d’una multitud endreçada concentrada al passeig cridant “No tenim por”. Desafiant amb veu determinada els que pretenen arrasar la societat oberta que hem construït sobre el respecte a la diferència. No, senyors: no els tenim por. Els combatrem amb la paraula, però serem intransigents amb la violència i l’intent de destruir els nostres valors democràtics i de defensa dels drets humans. Intentarem entendre el perquè del seu pensament totalitari, però no el justificarem en cap cas, ni tampoc acceptarem complicitats. També combatrem aquells que intentin covar l’ou de la serp de la xenofòbia contra l’islam. Aquesta és una guerra de valors. Queda clar quins són els nostres aliats per a una lluita de demòcrates i tolerants de qualsevol color o creença contra aquells que volen imposar un totalitarisme que no és compatible amb el món obert que representa Barcelona i, especialment, com si es tractés d’un petit laboratori del món occidental, la Rambla.
