17/10/2017

Irritantment pacífics

1 min

Un famós pintor em va explicar fa anys que havia marxat a treballar a París per l’excés de llum. El dia havia sigut, com gairebé sempre, fred i plujós, i el seu estudi el presidien una sobrassada i una gran fotografia dels ulls de Picasso. Excés de llum! Com es podia considerar la llum excessiva? Em va costar d’entendre. Fins ara. Cada dia valoro més la valentia dels grisos, els matisos, aquells que enraonen malgrat tot. Hi penso quan veig actuar l’estat espanyol i veig la covardia dels seus cortesans a Catalunya, amb els seus excessos i la seva determinació absoluta, sense dubtes. Cada decisió de l’Estat sembla destinada a provocar una reacció que li justifiqui arrasar, imposar-se, silenciar. Cada decisió pretén abocar el moviment sobiranista a l’acceleració i, si pogués, a la violència que tants rèdits li donaria als ulls del món, que mira amb perplexitat un Estat que fa política a cops de porra en col·legis electorals. La victòria més gran del sobiranisme, l’única sortida, és continuar amb el debat polític serè i lleial i continuar amb l’expressió tranquil·la del carrer. No donar raons als que volen borrokitzar el moviment.

L’Estat està desconcertat perquè sempre ha gestionat les complexitats amb repressió, però, en democràcia i dins de la UE, la legitimitat de la coerció és més que limitada. Com s’ho farà ara? ¿De veritat creu Rajoy que és viable governar Catalunya amb una virreina i asfixiar l’economia sense deixar-hi la pròpia pell? ¿Creu que l’estratègia de la por s’aturarà a la frontera catalana? A quin preu?

stats