Espanyols a estones

Això de les identitats és una qüestió complexa. Fins ara, un ciutadà català amb passaport espanyol es podia sentir català, es podia sentir espanyol o es podia sentir català i espanyol alhora. Però la complexitat ha arribat al punt que l’Estat el reconeixerà a estones, per hores, segons el tema que es tracti. Quin és el criteri de reconeixement? L’obediència política. Només l’arbitrarietat i la voluntat d’exemplaritat expliquen que els Mossos d’Esquadra no tinguin accés a les dades de l’Europol malgrat que les competències de seguretat estan traspassades. Quin argument pot justificar que es posi en risc la lluita contra la delinqüència i el terrorisme a Catalunya? Per què no es permet la presència permanent dels Mossos a la taula d’avaluació de l’amenaça terrorista i la seva integració al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat?

El govern espanyol reconeix obertament, a nivell tècnic, que no hi ha pacte possible mentre Catalunya tingui interès a convocar un referèndum d’independència.

Com a resposta, la Generalitat ha fixat data per convocar la Junta de Seguretat, que no es reuneix des del 2009. El ministeri de l’Interior haurà de decidir si deixa les cadires buides i prefereix fer evident el seu menyspreu o hi assisteix i, un cop més, la reunió és de tràmit. La irresponsabilitat política del PP afecta també els seus propis votants i serà interessant veure la posició de tot l’espectre polític català. Mai no he sentit una crítica del PP basc al concert econòmic.