Empresaris modèlics

Hi va haver un temps a Catalunya que l’empresari model era Javier de la Rosa. Les seves connexions amb la monarquia kuwaitiana li facilitaven l’accés a les elits i a comptes en petrodòlars. Després d’alguna oportuna prescripció judicial, De la Rosa no va poder evitar la presó pel cas Tibidabo. La caiguda en desgràcia li va refrescar la memòria i molts han escoltat i publicat les seves denúncies de presumptes pagaments de comissions milionàries al PP i CDC esquitxades amb alguna història increïble com la de la bruixa Adelina, assessora d’estadistes en les seves connexions amb el més enllà.

De la Rosa compareixia aquest dilluns al Parlament de Catalunya després de Victoria Álvarez, l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, utilitzada per les clavegueres de l’Estat per fer emergir els negocis de l’hereu i acabar amb el moviment independentista, que sembla que així hi havia de veure clar i tornar a la recta via. Mentre el pitjor de la picaresca copava les sessions parlamentàries -perquè al Congrés era Bárcenas qui compareixia amnèsic-, alguns centenars d’empresaris, acadèmics i investigadors i els representants de tres administracions es conjuraven per aconseguir portar a Barcelona l’Agència Europea de Medicaments. Una suma d’esforços que permetria a la ciutat fer un salt endavant com a referent de la recerca científica i la indústria farmacèutica. El millor de la nostra societat. Ara només cal esperar que l’Estat hi jugui a favor lleialment i no prefereixi que la seu sigui alemanya abans que catalana.