Despertar la bèstia

Tots els països tenen una bèstia que amenaça de despertar-se i arrasar allò que han construït. Les bèsties acostumen a assemblar-se entre elles i un dia surten a Charlottesville encaputxades, a Marsella repentinades o a València i Barcelona braç enlaire. La bèstia no tolera la diferència i la ràbia interna la devora. Diumenge vam veure campant alguns grups d’ultres pels carrers de Barcelona i ahir pels carrers de València. Feia dècades que no passejaven amb tanta impunitat. Diuen que els ha despertat la independència, però en realitat mai no han dormit profundament. Per què Espanya no té partits d’ultradreta com altres països europeus? Perquè la dreta pretesament respectable els ha representat històricament i els alimenta d’anticatalanisme, de nacionalisme espanyol, de por a una societat oberta i de populisme. Encara avui la dreta governant emet missatges a la bèstia amb desimboltura. Aquest dilluns el portaveu del PP ha amenaçat amb displicència el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, d’acabar com Lluís Companys l’any 1934. Les seves paraules insultants han sortit gratuïtes, com la cega i mal plantejada actuació del ministre Zoido el dia 1 d’octubre, que a més de no aconseguir requisar les urnes, va agredir centenars de ciutadans pacífics. El menyspreu, els insults i la banalització de l’anticatalanisme han alimentat la bèstia i han normalitzat l’abús de poder i la imposició de l’homogeneïtat a l’Estat. Els catalans han dit prou. Veurem què fa la bèstia.