Dels cafès al bar de xinesos
“Pau, llibertat, tolerància, solidaritat, estat de dret. 60 anys i els mateixos valors. Mirar enrere amb orgull i endavant amb esperança”, aquesta era la piulada de la Comissió Europea en la celebració de les sis dècades des de la seva fundació. La piulada resumeix bé els problemes de la Unió Europea. D’una banda, els ciutadans europeus s’han acostumat a veure garantits valors que generacions anteriors van consolidar amb sang, suor i llàgrimes: pau, llibertat, tolerància i estat de dret. De l’altra, molts europeus ja no estan orgullosos d’Europa ni confien que els seus líders siguin capaços d’impulsar un futur millor.
Europa està qüestionada avui pels seus ciutadans, malgrat que és objectivament un reducte planetari de civilització i benestar que atrau els refugiats de la pobresa, la violència i la tirania.
Les propostes
Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, ha obert el debat sobre la utilitat d’Europa en un llibre blanc que ha presentat recentment i que els Vint-i-set han analitzat a Roma. Defineix els cinc escenaris possibles que s’obren i admet la pèrdua de rellevància internacional i la pèrdua d’afecte ciutadà. La globalització i el comerç fa anys que han desplaçat Europa del centre únic del món, i la pèrdua d’afecte ciutadà fa temps que s’expressa internament en molts països membres. El resultat immediat més greu d’aquesta falta de reconeixement serà la sortida de la Gran Bretanya de la UE, i la principal amenaça és el poder dels antieuropeus del Front Nacional a França, que encara que difícilment arribaran a l’Elisi, inoculen el virus de l’aïllament que podria acabar amb l’eix fundacional, que va ser la relació entre París i Berlín.
La pèrdua de suport de l’opinió pública té molt a veure amb la falta d’utilitat del projecte i la falta d’autocrítica. La sortida de la crisi més dura des del Crac del 29 ha deixat molts efectes sobre l’economia i sobre la confiança en el futur. De fet, ni la renda per càpita ni les taxes d’ocupació han assolit els nivells anteriors a la crisi en el conjunt de la Unió, i la fórmula que Alemanya va imposar per a la sortida de la crisi ha suposat sacrificis enormes al sud. Sacrificis dramàtics de grecs, portuguesos i espanyols, que encara s’han de sentir dir que gasten les ajudes en drogues i dones sense que el president de l’Eurogrup, Dijsselbloem, sigui obligat a dimitir fulminantment.
Rics i envellits
Un dels principals canvis d’Europa és la pèrdua de població i l’envelliment. El 2060 cap dels estats membres representarà ni tan sols l’1% de la població mundial, i aquest és un argument més per repensar el projecte i reforçar-lo. Les possibilitats són diverses, però cal que siguin realitzables i realistes amb els missatges que envia la desafecció popular.
Els escenaris possibles es poden resumir en cinc: quedar-se igual, centrar-se en el mercat únic, anar a diverses velocitats i consolidar un nucli dur, fer menys de manera més eficient i anar endavant tots. El que sembla més factible és que l’Europa a diferents velocitats s’estengui en un nombre més gran de cercles. A la zona euro la seguirien altres relacions privilegiades a dins de la UE.
Aquest escenari sembla factible en un moment d’impossibilitat d’avenç federal, com reconeixia el mateix ministre d’Economia alemany, Wolfgang Schäuble, aquesta setmana al Financial Times, quan admetia “que la segona opció és pitjor que l’òptima però millor que res”. La proposta que es perfila per als Vint-i-set seria que continuessin funcionant com fins ara, i que es permetés als membres que ho desitgessin ampliar la col·laboració en àmbits com defensa, seguretat interior i temes socials. Un exemple, segons la Comissió, seria que el 2025 quinze estats membres establissin un cos d’agents de policia i fiscals per lluitar contra les activitats delictives transfrontereres. S’intercanviaria immediatament la informació en matèria de seguretat gràcies a bases de dades plenament interconnectades.
La Unió no anirà endavant, per més fotografies i cimeres que es facin, si no desenvolupa un projecte social que els europeus reconeguin en temps de turbulències. Caldrà aprofundir en la unió econòmica i monetària, i en la defensa i les finances, però encara més en temes de consum i defensa d’una cultura i un estil de vida europeus.
George Steiner, en la seva conferència titulada La idea d’Europa (Arcàdia), destacava l’esperit de l’Europa “feta de cafès”, centre de l’eloqüència i els debats, de la socialització i el debat d’idees. A Europa, 60 anys després, cada cop hi ha menys cafès i més bars regentats per la comunitat xinesa o d’altres nacionalitats no europees. Els valors fundadors són els de la tolerància, la cooperació i la democràcia. Però cal posar-los al dia i tenir líders capaços de tenir una “idea d’Europa” tan valenta com la dels pares fundadors.
