Publicitat
Publicitat
image-alt

EL CONSOLADOR

ESTEL SOLÉ

Cicatrius daurades

Fa temps que vaig sentir a parlar del kintsugi, aquella antiga tradició japonesa que arregla amb cola forta la ceràmica trencada i, després, en pinta de daurat l’esquerda per tal de fer bella la trompada,...

Dramaturgs en perill d'extinció

Si mireu ben endins dels ulls dels escriptors teatrals catalans actuals hi podreu veure mars de frustració, onades de tristesa, petjades de resignació i un aire melancòlic tenyit d’enyor del passat. Als...

No odieu la vostra imatge

No odiar la nostra imatge; odiar la societat que ens obliga a sentir odi per la nostra imatge. Fa uns dies, la portada d’una revista aprofitava una foto de la guionista, directora i actriu Lena Dunham per...

L’allisador de petxines

La cosmètica moderna ens convida a introduir a les nostres vides un nou producte d’allò més peculiar: l’allisador de vagines. Primer va aparèixer la fòbia als pèls i la moda ens va empènyer a portar les...

Ells toros, nosaltres vaques

Els cartellets dels lavabos públics són absurds, però no absurdament innocus, sinó absurdament perillosos en molts aspectes. Un terreny més en el qual la societat s’entesta a separar-nos per sexes; una...

Qüestió de confiança

Viure és, per damunt de moltes altres coses, una qüestió de confiança. Demanar un cafè descafeïnat a mitja tarda, per exemple, és entregar el nostre descans nocturn al cambrer que ens atén. Hem de confiar...

Freda com una nevera

El teatre és un mirall: ens interpel·la com a individus i com a societats. Durant la darrera temporada teatral, a la cartellera de Barcelona, hi han coincidit dues obres que, amb històries diferents,...

Monòleg de la iaia alliberada

M’he armat de valor i els hi he dit amb franquesa: els canelons esclavitzen les dones! Aquest any no cuinaré, ni carn d’olla ni punyetes. Qui vulgui tradició, que se la compri feta! Després del dinar de...

El dia que em vaig despullar al metro

Fa cosa d’uns vuit anys vaig fer un càsting per a la productora El Terrat; per al programa Salvados, de Jordi Évole. En els seus inicis, el format televisiu era molt més gamberroque l’actual. Buscaven una...

La cara bruta de l'amor

Se’n parla poc. I quan se’n parla, poques vegades es fa amb tanta franquesa, amb tanta naturalitat i de manera tan desimbolta com ho va fer Albert Pla a la seva cançó La sequia: ‟Tens sang incrustada entre...

Benvinguda al paradís, nena!

James Lipton, el presentador del programa Inside the Actors Studio, al final de les entrevistes sempre fa la mateixa pregunta al convidat: "Quan arribis al cel amb quina frase t’agradaria que et rebés Déu?"...

Taula per a quatre

Hi ha un dubte que em tortura: per què quan entrem en un restaurant i, després de saludar, demanem "Hola, teniu taula per a quatre?", sempre, sempre, sempre, el cambrer ens respon dient “Teniu...

Pujol, ‘hooligans’ i menstruació

De petita confonia el meu besavi amb Jordi Pujol. Quan l’expresident sortia a la tele, un sentiment pertorbador em recorria tot el cos. Els dos vells de rostre arrugat s’assemblaven molt i m’era gairebé...

Relliscades freudianes

Els errors ens persegueixen arreu; som col·leccionistes de ficades de pota i d’equivocacions diverses: unes arracades oblidades després d’una infidelitat, un e-mail amb contingut privat enviat a tots els...

Prefereixo la dansa

Amb els intel·lectuals i els culturetes em passa el mateix que amb els mags, o són realment autèntics i bons, o els veig fàcilment el truc. Per educació, callo i somric. ¿No és això el que espera de mi la...