Misc 14/06/2017

¿El que no tomba Rajoy el fa més fort?

La moció pot ser amb el temps l’embrió d’una alternativa

i
Ernesto Ekaizer
2 min
¿El que no tomba Rajoy
 El fa més fort?

PeriodistaA Ecce homo (1888) Nietzsche, com un any abans a El crepuscle dels ídols (1887), exposa la idea que l’home saludable “treu profit de les seves contrarietats; el que no el mata el fa més fort”. En sobreviure a una moció de censura condemnada a no matar-lo políticament, Rajoy ha sortit més fort? La resposta és no. Rajoy va entrar al Congrés desgastat i va abandonar la sessió de dutxa escocesa encara més consumit. Perquè tant Pablo Iglesias com els que el van ungir a l’octubre han coincidit, des de punts diametralment oposats, a criticar-lo.

Els que aguanten Rajoy i el seu govern ho fan d’una manera vergonyant. I això té a veure amb el que fins ara ha sigut al centre del debat: la corrupció. En aquesta moció si hi ha alguna conclusió és que tots van entrar-hi sense creure en la censura, però d’haver-n’hi, com les meigas, n’hi va haver.

El Congrés va viure una sessió de debat de l’estat de la nació i d’investidura a l’uníson sota la disfressa de la moció de censura. La moció tenia nom i cognoms: Pedro Sánchez. Quan Pablo Iglesias va veure que Sánchez triomfaria en les primàries del PSOE i va advertir que simpatitzants del seu partit seguien la campanya amb entusiasme, va llançar la moció per competir amb Sánchez. Vol convertir-se en el centre de la vida política i parlamentària. I ha aconseguit el seu objectiu, una altra cosa és com pot capitalitzar-lo. Però quan es miri enrere, d’aquí un temps, la moció podrà ser vista com el caldo de cultiu de l’embrió d’una alternativa a tenir en compte.

En el debat va estrenar-se José Luis Ábalos com a portaveu interí del PSOE, i potser, no se sap mai, el seu estil d’exposició portarà Pedro Sánchez a consagrar-lo com a portaveu definitiu. Sense deixar de descriure el costat fosc d’Iglesias -l’objectiu d’utilitzar la moció contra el PSOE i contra Pedro Sánchez, segons consta en un document intern de Podem-, Ábalos va recollir el guant per construir una alternativa que li va llançar el líder de Podem.

Encara que Iglesias admeti errors, mai ha admès el que és evident: que va cometre un error estratègic monumental en evitar la caiguda de Rajoy i el pas del PP a l’oposició negant-se a investir Sánchez.

Res per a Catalunya

El debat va desvelar un cop més una desconnexió entre el Congrés i la realitat política immediata: el referèndum català. Què està fent el govern espanyol? En matèria jurídica segueix sense prendre’s seriosament -com va passar amb el 9-N- que hi ha voluntat de celebrar-lo. Qui és el cap del gabinet de crisi? No n’hi ha. I quina és la proposta política? ¿Hi ha algun comitè estudiant si es podria suggerir un referèndum pactat? No. Res de res.

Ábalos va reflectir ahir, en reivindicar la reforma federal de la Constitució, la pressió que intenta esquivar Sánchez davant el congrés del PSOE i també davant Rajoy: “No és el govern espanyol el responsable del màxim atac a la sobirania nacional. El PSOE està compromès amb les mesures que s’adoptin per fer respectar la llei”, va dir el portaveu.

I, mentrestant, Xavier Domènech va desafiar ERC a pactar una nova majoria a Catalunya. Hi ha qui ja pensa en l’endemà del referèndum.

stats