El fiscal demana cinc anys de presó per a Rato
L’acusació popular eleva a 12 anys la seva petició per a l’expresident de l’entitat
MadridEl fiscal Alejandro Luzón, en nom de la Fiscalia Anticorrupció, va demanar ahir cinc anys de presó per a Rodrigo Rato, a qui s’acusa d’un delicte d’estafa als inversors en la sortida a borsa de Bankia. Per la seva banda, l’advocat Andrés Herzog, que representa l’acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), sol·licitava fa dos dies 12 anys de presó per a l’expresident del grup BFA-Bankia en el seu escrit d’acusació.
La diferència entre les dues acusacions s’explica pels delictes que s’esmenten en els seus escrits. El fiscal Luzón va decidir acusar per delicte d’estafa als inversors Rato i el “nucli dur” (format per José Luis Olivas, José Manuel Fernández Noriella i Vicente Verdú), mentre que ignora el delicte de falsedat dels comptes anuals del 2010 i el 2011. L’acusació popular, que va contra els 34 administradors i Francisco Celma, el soci auditor de Deloitte, sí que els acusa de delictes continuats de falsejament comptable -amb una pena de quatre anys i sis mesos- i d’estafa als inversors -set anys i sis mesos.
El relat que exposen les dues acusacions varien de la nit al dia. El fiscal estima que Rato i el seu equip van ocultar als inversors la veritable situació del grup BFA-Bankia. Luzón, però, creu que la inviabilitat de l’entitat i les ajudes públiques que va rebre després de captar fons per sortir a borsa el juliol del 2011 no impliquen falsedat en els comptes del 2010 i el primer trimestre del 2011. Aquesta informació es va lliurar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) perquè s’aprovés la sortida a borsa de l’entitat.
L’advocat Herzog, per contra, assenyala que tota l’operació de la sortida a borsa es va construir precisament sota el falsejament dels comptes anuals del 2010 i del primer trimestre del 2011. Aquesta conducta es va permetre a les mateixes entranyes del supervisor bancari: el Banc d’Espanya.
Tot i això, com que la interlocutòria del jutge Fernando Andreu limita l’acusació als administradors i al soci auditor -amb l’empresa Deloitte com a responsable civil subsidiari-, cap acusació pot dirigir l’acció fora d’aquesta frontera i, per tant, no afecta el Banc d’Espanya.
No obstant, tal com explica Herzog a l’ARA, “el relat dels fets inclou el paper protagonista del Banc d’Espanya per la senzilla raó que hem recorregut en apel·lació a la interlocutòria del jutge”. “La secció tercera penal de l’Audiència Nacional pot, un cop més, entendre que cal fer seure al banc dels acusats els alts càrrecs dels dos supervisors: el Banc d’Espanya i la CNMV”, afegeix.
Una altra de les grans diferències entre la fiscalia i l’acusació popular -a part del paper dels supervisors- fa referència al paper dels auditors. En no tenir en compte el delicte societari de falsejament dels comptes, el fiscal mata dos pardals d’un tret i no es condemnen els agents implicats pel delicte de falsedat: si no existeix falsedat dels administradors -la cúpula de Bankia, formada per 34 membres, entre els quals hi ha Rato- tampoc existeix cooperació necessària dels auditors -en aquest cas Deloitte i el soci auditor Francisco Celma-, tal com defensa Herzog.
No obstant, l’acusació popular apunta que l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), la institució que depèn del ministeri d’Economia, va obrir un expedient i va sancionar la firma Deloitte per delictes greus i molt greus, entre els quals la falta d’independència de l’auditor a l’hora d’elaborar els comptes i emetre, al mateix temps, opinió sobre els mateixos comptes.
Tant la imputació dels 34 administradors com del soci auditor Francisco Celma i de l’empresa Deloitte com a responsable civil subsidiari es pot considerar un fet, ja que el jutge ha fixat les línies de l’acusació. Una altra cosa serà el que resolgui la secció tercera penal de l’Audiència Nacional quan examini els recursos d’apel·lació.
