CIÈNCIA
Enric Culat 07/01/2017

Què va ser primer: l’ou o els captorhínids?

Un fòssil trobat a port del Canonge demostra que a Mallorca hi va viure un rèptil fa 260 milions d’anys

Enric Culat
5 min
Fragment  Del crani d’un captorhínid  amb un maxil·lar 
 D’uns deu centímetres de llargada fossilitzat.  A sota, l’investigador  Josep  Fortuny.

MallorcaFa uns 260 milions d’anys les illes Balears estaven enganxades a la península Ibèrica actual, que en aquella època en realitat no era una península sinó que estava integrada a les actuals Europa, Àfrica i Nord-amèrica formant part d’una enorme massa de terra emergida coneguda com el supercontinent Pangea. Com a conseqüència de la intensa activitat volcànica que afectava tot el planeta, el clima era força àrid i s’acostava una extinció en massa, la del permià-triàsic, que afectaria més del 90% de les espècies marines i un 70% dels vertebrats terrestres.

Enmig d’aquest ambient extrem, els captorhínids eren abundants: havien triomfat evolutivament. Eren uns dels rèptils més antics i els primers que havien començat a pondre ous. Eren capaços de fugir del medi aquàtic (aigua dolça) i de moure’s amb relativa comoditat per una àmplia zona que anava des del que ara coneixem com el nord d’Àfrica fins al nord d’Europa, però també a l’Àsia i l’Amèrica del Nord. Les barreres geogràfiques eren les muntanyes i no el mar. Els captorhínids tenien unes proporcions una mica estranyes, amb un crani enorme en comparació amb les mides globals del cos, que podia superar els dos metres. Eren animals principalment herbívors, tot i que també es podien alimentar d’insectes.

Però els captorhínids no estaven sols. En aquella època hi havia, entre d’altres, els diplocaulus, un tipus d’amfibi que vivia en aigua dolça amb un cap que tenia forma de bumerang, o els contundents gorgonòpsids -també reben el nom de rèptils mamiferoides-, uns dels principals carnívors de l’època que es podien menjar qualsevol cosa que se’ls posés al davant, per exemple els captorhínids.

La troballa

Josep Fortuny és investigador postdoctoral al Museu Nacional d’Història Natural de París i a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i s’ha especialitzat en l’estudi del permià i del triàsic. Des de fa poques setmanes el seu nom, conjuntament amb el d’altres investigadors catalans i alemanys, ha figurat en diverses publicacions paleontològiques d’abast mundial. La més important és la revista Journal of Vertebrate Paleontology, en què mitjançant un article científic ha descrit, per primer cop, la presència de captorhínids al sud d’Europa gràcies a una troballa fortuïta localitzada a cala Gata, una platja de port del Canonge (Mallorca).

Tot i que l’impacte d’una publicació científica no s’acaba de mesurar fins que no han passat uns quants anys, amb el debat científic que es pugui produir, el cert és que la comunitat científica ja ha mostrat molt d’interès, si s’ha de jutjar pel volum de descàrregues que ha tingut arreu del món l’article. Els investigadors que l’han firmat són els catalans Àngel Galobart i Josep Fortuny de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i els alemanys Torsten Liebrecht, Johannes Müller i Martin Sander del Museum für Naturkunde de Berlín, l’Institut Steinmann de Geologia, Mineralogia i Paleontologia de Bonn i la Universitat de Bonn.

“Aquest descobriment ens ha fet veure l’immens potencial que tenim a la península i a les illes Balears, argumenta Fortuny, amb un sediment molt ampli de roques del permià i del triàsic i un gran aflorament a Mallorca i Menorca. El que passa és que fins ara no havia aparegut cap resta òssia, tot i que havíem trobat algunes icnites (petjades) a Catalunya. Amb les restes descobertes a port del Canonge entrem a una nova dimensió i s’obre la possibilitat que aparegui més material en els pròxims anys si es prospecten aquestes àrees, cosa que seria molt desitjable. Estic convençut que, si continuem explorant, aquestes roques de Mallorca ens aportaran més sorpreses”, insisteix el paleontòleg.

La troballa ha sigut una pèl atípica i casual: durant un dels seus passejos habituals per cala Gata, una ciutadana alemanya jubilada resident a Mallorca, Lieselotte Hannen, va trobar l’any 2002 una “pedra estranya”. Llavors tenia el costum d’anar a aquesta platja, agafar pedres i llançar-les a l’aigua. Aquell dia, en observar-la detalladament, va descobrir diverses fileres de dents a la superfície de la pedra i se la va endur a casa seva perquè la va trobar curiosa.

“Segurament era una roca que es va desprendre del penya-segat, va anar a parar a l’aigua i finalment va acabar a la platja pels efectes de les onades que la van posar al descobert”, explica Fortuny. L’any 2007, la família Hannen va lliurar la pedra en qüestió a l’Institut Steinmann de Geologia, Mineralogia i Paleontologia de Bonn. Sander, un paleontòleg de vertebrats de la Universitat de Bonn, va veure de seguida que es tractava d’un fòssil, que va identificar com una resta d’un captorhínid, i va contactar amb els investigadors de l’ICP i amb els alemanys per començar a estudiar-la.

Un fragment de crani

“La peça es va haver de preparar i restaurar molt perquè era difícil distingir-hi res”, recorda Fortuny. Finalment, els investigadors van certificar que es tractava d’un fragment del crani d’un captorhínid de fa uns 260 milions d’anys, amb un maxil·lar d’uns 10 centímetres de llargada. El descobriment representa la primera evidència directa al sud d’Europa d’aquests animals, que corresponen a una espècie del grup dels moradisaurins, una família de captorhínids de talla gran, amb possibilitat de relacions africanes o europees. Aquesta família es caracteritza per la presència de diverses fileres de dents al maxil·lar i a la mandíbula, a l’altura de la galta. Es creu que la funció d’aquestes bateries de dents era triturar aliments durs.

Els captorhínids van viure des de fa uns 300 milions d’anys fins a finals del permià, uns 250 milions d’anys enrere. “Un dels grans reptes i debats que obre la troballa és intentar esbrinar si les restes de Mallorca s’han d’emparentar amb els captorhínids del centre d’Europa o amb els de nord d’Àfrica”, diu Fortuny. Actualment el fòssil és a Berlín, però d’aquí poques setmanes quedarà en dipòsit definitiu al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, ara que ja se n’ha finalitzat l’estudi.

Pel que fa a la transcendència científica, el paleontòleg català creu que “per fi sabrem com eren els ecosistemes a l’equador de Pangea, una zona que es corresponia amb el sud d’Europa i on pràcticament no es coneixia cap registre fòssil de just abans de la gran extinció”. “Ara almenys ja ens podem començar a preguntar si primer van ser els ous, i després els captorhínids, o si va ser a l’inrevés”, conclou Fortuny.

El Museu Balear de Ciències Naturals exhibirà la peça

El fòssil descobert ha tornat a posar en relleu la passió per la paleontologia. El director científic del Museu Balear de Ciències Naturals, Guillem Mateu, creu que el descobriment és “de gran importància científica”. Per això, al museu se senten “molt orgullosos” que els hagin escollit per dipositar-la, explica. De fet, Carolina Constantino, gerent del museu, vol exhibir aquesta peça en un lloc preeminent i acompanyar-la amb un plafó explicatiu. Aquests dies s’està discutint la data del trasllat del fòssil a Mallorca, que en tot cas serà al llarg del primer trimestre d’enguany. De moment, la peça ja té acrònim i número. Només cal exhibir-la i que comenci a rebre visites.

stats